Necessitem més cohesió social !

Image hosted by Photobucket.com

Què està passant a França ? Quines són les causes d'aquesta violència desenfrenada que no cessa ? Saber trobar respostes adequades a aquesta pregunta és importantíssim. No sé si aquests fenòmens es poden reproduir o no amb facilitat en d'altres societats europees o tenen algun aspecte particularment francès perquè el cert és que també hi ha hagut disturbis a Brusel.les i a Berlin.
Ara escoltava una entrevista al sociòleg francès Alain Touraine on apuntava dues idees o explicacions interessants. La primera és que segons explica l'anomenat "ascensor social" s'ha espatllat a França. La marginació combinada amb taxes d'atur elevades contribueixen a deteriorar les prespectives de futur de moltes joves. Aquest ascensor social es refereix a la capacitat de millorar la situació econòmica a través de l'educació i altres serveis públics. Molt especialment l'educació pública hauria de jugar un paper clau a l'hora de promoure la igualtat d'oportunitats dels joves per enfrontar-se al mercat laboral per exemple.
Ara bé, "l'ascensor social" no està estpallat només a França. La Fundació Jaume Bofill, a Catalunya, ha publicat també recentment un estudi segons el qual el nivell de "fracàs escolar" és més elevat en els segments baixos de la societat catalana. Però també a Gran Bretanya estudis actuals mostren que la mobilitat intergeneracional va disminuir durant els anys 80 i 90's. Mobilitat intergeneracional és una altra manera de referir-se a aquest "ascensor social": mesurar fins a quin punt la situació econòmica dels adults està correlacionada amb la seva situació econòmica quan eren infants.
Si és així, si l'ascensor està espatllat també en d'altres llocs, per què l'esclat de violència s'ha produït tan feroçment a França ? Aquí Alain Touraine apunta a una segona idea: que el model d'integració francès ha fracassat. Fins i tot arriba a afirmar que és gairebé una actitud inherent de la cultura francesa el no acceptar la diversitat. No sé fins a quin punt és anecdòtic però Touraine insinua que el fet que els francesos siguin tan reacis a l'hora d'aprendre llengues extrangeres no és casualitat. En qualsevol cas, afirma que França encara no ha volgut entendre que el món islàmic forma part de les societats modernes europees amb tota la complexitat que això comporta.
Per acabar, el mateix Alain Touraine és el que en articles previs al referèndum sobre la Constitució Europea a França reclamava la necessària complementarietat entre el "mercat" i l'Estat del Benestar. És a dir, promoure el dinamisme empresarial però alhora garantir polítiques públiques que igualin les oportunitats a través de la qualitat de l'educació per garantir el bon funcionament de l'ascensor social. Però potser també cal plantejar-se les tensions que la diversitat comporta. Altra vegada, no sé fins a quin punt és una hipòtesis encertada però hi ha investigadors que apunten que els Estats Units tenen justament un Estat del Benestar menys desenvolupat a causa de la seva major fragmentació cultural. Necessitem doncs repensar i incentivar mecanismes de cohesió social.

Comentaris

Miguel ha dit…
El problema d'aquest "ascensor social" del que tant s'està parlant a la premsa durant els últims dies no és tant que no funcioni el botó per pujar de pis, sinó que només funcionin els de baixar i a sobre t'obliguin a polsar-lo. Això és el que està passant a França amb uns grups de gent molt nombrosos i amb unes característiques socials molt determinades. Espero que a Espanya això de la integració social (aquí, deixem-nos d'hòsties, el que juga un paper principal és la integració laboral, i no tant muntar festes de la interculturalitat ni xerrades folklòriques, com a alguna gent li agrada) ens ho comencem a creure i a aplicar, si no podem trobar-nos amb problemes similars al nostre país dintre de menys anys dels que ens pensem. Salut!
Cesc Amat ha dit…
Per complementar el post anterior, afegeixo un fragment de l'article d'avui 14 de novembre de Jordi Sanchez, director de la Fundacio Jaume Bofill,a "El Pais". L'article de Jordi Sanchez es interessantissim i alerta sobre la possibilitat que el dreat a l'educacio no estara garantit a la practica si les desigualtat d'acces en funcio de caracteristiques socioecnomiques son cada vegada mes importants.

Tambe alerta sobre una possible dualitzacio de la qualitat educativa en funcio de la titularitat dels centres. Conve anar-hi pensant en tot aixo, mes encara si estudis empirics assenyalen cap a aquesta direccio...

"Es decir, en este debate hay que acabar con los falsos tópicos de lo público y lo privado. Pero también hay que corregir determinadas realidades que los resultados objetivos corroboran: con todas las excepcions que queramos, que seguro que son muchas, hoy se da un proceso de selección -natural o inducida- en el ingreso de los chicos y chicas en las escuelas en función de su titularidad. Y también se dá, y estudios que están a punto de ver la luz lo ponen en evidencia, una gran diferenciación en cuanto a resultados se refiere en función de la titularidad de los centros. Es decir, el riesgo de dualización de nuestro sistema educativo no es una hipótesis de trabajo, es una constatación empírica"
Anònim ha dit…
Doncs l'altre dia a TVM, en Paulí Mojedano va dir que el que sobraven eren polítiques socials.
I es va quedar tan panxo!