Feina, feina...

Comentaris

Arnau ha dit…
argh!

Sento ser tant eloquent; ja coneixes la meva relacio d'amor amb l'econometria. Anims que t'anira be!
Pedro ha dit…
Interessant article:
Les dues dimensions de l’Estatut

Pràcticament tot a la política catalana cal que sigui avaluat des de dos punts de vista: des de la dimensió de l’autogovern i des de la dimensió del model politicoeconòmic. Aquesta duplicitat és font d’algunes de les complexitats de la nostra política. Explica, per exemple, que tinguem cinc partits en el Parlament.

El Projecte d’Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya és part de la política catalana, per tant, és avaluable des d’aquestes dues dimensions. Tots ho hem de fer i, pel que fa a mi, em permeto fer-ho en aquest article.

En la dimensió de l’autogovern la proposta és excel·lent. És molt notable, molt satisfactori i molt reconfortant que 120 diputats del Parlament de Catalunya sobre 135 s’hagin posat d’acord per reivindicar un nivell alt d’autogovern.

Pel que fa a la dimensió politicoeconòmica, permeteu-me manifestar-me amb una certa rotunditat: el Títol I de drets, deures i principis rectors em deixa a mi, i penso que a molta altra gent que no és sospitosa de tebiesa en el tema de l’autogovern, en una posició molt incòmoda. Aquest títol és, principalment, l’obra d’un partit minoritari que no ha pogut deixar passar l’oportunitat de “col·locar” molts elements del seu programa dintre del marc de convivència de tots plegats, sabent prou bé que per a molts –jo mateix– els aspectes favorables en l’àmbit de l’autogovern ens farien defensar aferrissadament el paquet sencer.

En aquest Títol, d’un detallisme impropi (m’ha tranquil·litzat saber, per exemple, que a Catalunya estem a favor de la disminució dels accidents de trànsit), es recullen multitud de drets, però, si no m’he equivocat comptant, només tres deures. La paraula “cohesió” apareix sis vegades, la paraula “llibertat” només una. Les organitzacions socials són a tot arreu, l’empresa no surt pràcticament mai i quan apareix és amb reticències. Quan a l’article 45.5 es diu que “la Generalitat protegirà especialment l’economia productiva”, un es pregunta: qui decidirà què és productiu i què no ho és?

La societat que es dibuixa en aquest títol es una societat corporativitzada. Per exemple, l’article 28.2 afirma que “els consumidors i usuaris tenen dret a participar, directament o per mitjà dels seus representants, a les administracions públiques de Catalunya”. És que establirem organitzacions oficials de consumidors?

Ara correspon lluitar per l’Estatut. Fem-ho sense reserves. No serà fàcil. Una vegada tinguem l’Estatut aprovat i vigent, el que vingui després dependrà, en gran mesura, de la multitud de lleis futures habilitades per aquest Títol I. Convé a Catalunya que aquestes lleis siguin assenyades. Em temo que el resultat final serà molt diferent si el Govern que desenvolupa l’Estatut inclou els inspiradors d’aquest Títol o és, en canvi, un Govern d’esperit més moderat. És evident que l’Estatut mateix fa molt desitjable, com a factor de compensació i d’equilibri, que prevalgui la segona opció.

Andreu Mas Colell, catedràtic d'economia a la UPF
revista EL TEMPS núm 1115
www.eltemps.net
Xavi Amat ha dit…
Aquestes són les teves noves ulleres? És per comentar el que més entenc de tota la foto, perquè el que està escrit... ufff! Vinga, records!
Cesc Amat ha dit…
Sí Xavi, aquestes són les noves ulleres! Xules eh! :-) El que està escrit són apunts d'econometria com bé diu l'Arnau...
Cesc Amat ha dit…
Pedro,
Sempre és interessant llegir les opinions d'Andreu Mas-Colell. És una persona que admiro moltíssim, com un dels fundadors del Departament d'Economia de la Pompeu Fabra i com a reconegudíssim acadèmic que és. I en aquest cas, sí, molta gent, i des de diferents tendències polítiques, han afirmat que l'Estatut està mal redactat i que s'hi noten constants afegits. Pel que fa al capítol de drets i deures, potser sí que no hauria estat malament simplificar.