El problema de les interseccions



Avui La Vanguardia reprodueix en portada les declaracions del President de la Comissió Europea, Durao Barrosso, a la cimera de la Mediterrània que s'està celebrant a Barcelona: "Una condemna ferma dels països àrabs ajudaria a frenar els prejudicis". No és una declaració inocua sinó que té una intencionalitat política clara. D'acord, el paper del món àrab moderat és fonamental per desincentivar aquells qui fan determinades interpretacions fonamentalistes. Ahir a El Pais, però, hi havia també un article provador i interessant d'Empar Moliner. L'escriptora, continuant amb la seva creuada anti-feministes, es queixava d'una campanya institucional en contra de la violència de gènere. Segons explica, en aquesta darrera campanya un adolascent acaba afirmant davant les càmeres: "hi ha vegades que m'avergonyeixo de ser un home". Moliner criticava la generalització i aquest tractament diferenciat cap a les dones -com si no hi haguessin dones que maltracten psicològicament, o lesbianes que peguen les seves companyes també-. Un tercer exemple d'interseccions: el País Basc. Hi ha qui argumenta que amb el Pacte de Lizarra el PNV va donar, en certa manera, un cop de mà a ETA. Altres argumenten que és difícilment comprensible un pacte d'aquest tipus fins que ETA hagi condemnat la violència i abandonat les armes (el mateix aplicaria pel Pla Ibarretxe). Així doncs, les interseccions poden ser a causa de compartir un mateix gènere, una mateixa religió o unes mateixes aspiracions sobiranistes amb un grup violent. No prentenc pas discutir aquests exemples ara, generen rius de tinta en els articles de tots els diaris i opinions ben enfrontades. Prefereixo simplement plantejar algunes preguntes. Assumim per exemple que el grup A és el violent, fins a quin punt el grup B ha d'excusar-se, condemnar o avergonyir-se pel fet d'interseccionar-se, d'alguna manera, amb el grup A ? Una pregunta més interessant encara: és necessari que el grup B condemni més fermament les accions criminals que no pas un altre grup que no hi té cap tipus d'intersecció com per exemple el C ? Aplicant aquesta ultima pregunta al cas del Pais Basc, el nacionalisme basc hauria de condemnar mes energicament que ningu les accions d'ETA i fins i tot limitar el seu programa politic a causa de la seva existencia ? El problema de les interseccions, a més, és sovint explotat electoralment fins a extrems insuportables, Aznar va equiparar el grup B al grup A en aquella famosa i desafortunada igualtat: terroristes=nacionalistes.

Comentaris

cinto amat ha dit…
En la frontera, o en la intersecció com dius, hi ha la responsabilitat per enfocar les dinàmiques positives:des del feminisme amb una crítica que li eviti caure en simplificacions, des del nacionalisme per denunciar les exclusions, des de de la religió compartida per foragitar els fonamentalismes. Sí senyor!! En la intersecció maduren les possibilitats de progrés i es descarta el vertígen de la vacuïtat.