Aprenentatges

Ahir a la nit em vaig quedar veient alguns videos de TV3 "alacarta" per internet. Conretament, un parell de videos del programa "L'illa del tresor" d'en Joan Barril. Entre ells les entrevistes als escriptors Javier Cercas i Enrique Vila-Matas. Els avenços tecnològics evolucionen a ritmes vertiginosos. No sé on llegia, per exemple, que als Estats Units ja ningú passa hores i hores mirant els canals ordinaris de televisió. Cadascú es fa la seva pròpia tria a base de videos per internet, dvds, internet, televisions digitals etc. Potser ja no serem mai més aquell "un més entre el milió, davant el televisor" que cantava Gerard Quintana. Ahir també vaig poder utilitzar per primera vegada el programa Skype, el qual em va permetre fer una conferència telefònica via internet amb Chicago totalment gratuïta. Perfecte. Més tard els italians em deien que semblava un nen petit amb nova tecnologia a les mans. Però no volia parlar d'això en aquest escrit, o no exactament d'això. Volia parlar d'en Javier Cercas altra vegada. No em fa res retornar sobre les coses, tot el contrari. Ara que la reina dels continguts és la imatge i sembla que el repetir-se, la lentitud i els matisos no són ben vistos. En Cercas a "L'illa del tresor" explicava un dels elements principals de les seves novel.les: el procés de construcció de personatges i molt fonamentalment l'aprenentatge moral. Vaig pensar, dang!, exacte, per això em va agradar tant "La velocidad de la luz". Perquè Rodney Falk, l'ant-heroi assassí de Vietnam, és un personatge que anem coneixent a poc a poc, que va evolucionant. A les primeres pàgines justament tenia por que explotés els tòpics dels soldats de Vietnam, els que hem vist a tantes pel.lícules. Però la truita va girant. La complexitat es va fent present. Anem estimant allò que anem coneixent. La profunditat humana va increscendo i ja res és previsible. Ara gairebé tot pot ocórrer. Sobretot això: la imprevisibilitat. Però imprevisibilitat com a marge d'error i confiança, no sé si m'explico, com a dubte volgut, i no pas raó enquistada. El mètode més efectiu per aprendre a solucionar problemes matemàtics és justament equivocar-se i tornar a començar. Potser per això una de les coses que més m'emprenya és la previsibilitat: quan ja sé què diran els "gamarussos" d'un costat i de l'altre. No, no m'explico, estic buscant encara allò que vull dir.

Comentaris

Xavi Amat ha dit…
Ostres, que en són de pesats aquests "Anonymous"!
Cesc Amat ha dit…
Sí, i des d'aquí no sé perquè no m'apareix la paperera després d'editar així que no els puc esborrar !!
Cesc Amat ha dit…
ara carai, ara he trobat la manera de borrar-los...