Tres conceptes de Llibertat aplicats a Catalunya

Quentin Skinner publica aquest mes de setembre un interessant article a la revista "Claves de Razón Práctica". En aquest text Skinner desenvolupa un tercer concepte de Llibertat com a complement a les ja clàssiques idees de Llibertat Positiva i Llibertat Negativa que va formular Isahiah Berlin i que s'han convertit en un clàssic del pensament polític contemporani.
Quentin Skinner fa primer una reinterpretació de les formulacions clàssiques de Isaiah Berlin. Així, la Llibertat Positiva consistiria en, diguem-ho en poques paraules, la autorrealització de les essències o ideals. Skinner afegeix que les teories de la Llibertat Positiva es basen en la "creencia que la naturaleza humana posee una esencia, y que somos libres si y sólo si logramos que esta esencia se materialize en nuestras vidas". Com a exemple de realització d'una determinada llibertat positiva, Skinner afirma que si creiem que l'essència de la naturalesa humana és la religiositat aleshores només aconseguirem la "llibertat perfecta" si consegrem la vida a servir Déu.
És evident que la voluntat d'arribar a la autorrealització de les essències pot ser extremadament perillosa i acabar amb la imposició d'uns ideals per part d'uns sobre als altres. Més d'una vegada elegants afanys de justícia han acabat en drama. D'aquí les reticències d'un liberal pluralista com Isaiah Berlin al concepte de Llibertat Positiva. Com a contraposició, la Llibertat Negativa consistiria en la no interferència deliberada dels altres en aquells àmbits que són propis a l'individu i on aquest té capacitat de decisió. En poques paraules, no es compliria la Llibertat Negativa quan se m'impedeix exercir una capacitat que posseixo. Sens dubte, aquesta última és molt menys ambiciosa que la positiva i prové de la tradició de l'utilitarisme clàssic anglès.
Malgrat això Quentin Skinner no en té prou amb aquests dos conceptes de llibertat de Isaiah Berlin i en proposa un tercer que podríem anomenar "Llibertat Negativa Clàssica o de No Dependència". Com a motivació, Skinner utilitza el cas d'un cec. El cec de Skinner no té a les seves mans el poder llegir, per culpa òbviament d'una dependència física, i per tant és diferent al cas en el qual a algú deliberadament se li impedeix exercir una capacitat que posseïa. La insuficiència de la Llibertat Negativa en el cas del cec és que no ha sofert cap interferència deliberada per part de ningú, senzillement no té la capacitat per veure-hi. El nou concepte de llibertat de Skinner consistiria doncs en "estar en tus propias manos", sense haver d'estar a la mercè o bona voluntat de qualsevol poder arbitrari. Les arrels d'aquest concepte de llibertat es trobarien en pensadors romans clàssics com Tito Livi, els cavallers parlamentaris anglesos anti-monàrquics del s.XVII o els pares de la independència nordamericana com Thomas Jefferson.
Arribats fins aquí, i per no allargar més el post, l'aplicació d'aquests conceptes a Catalunya és automàtica i extremadament suggerent. La Llibertat Positiva per Catalunya consistira en la autorrealizació d'unes determinades essències nacionals i l'aspiració a la sobirania plena. Un determinat nacionalisme català excloent i etnicista imagino es situaria aquí. En canvi, la Llibertat Negativa Clàssica o de No Dependència passaria pel dret a l'autogovern i a disposar de capacitat de decisió propis sense dependre de la bona voluntat de qualsevol altre poder (Madrid ?). Imagino també que l'ex-ministre Ángel Acebes i el nacionalisme espanyol se situen en la negació d'aquesta llibertat per Catalunya quan insinuen que una norma com l'Estatut "la decidiran en darrer terme els partits majoritaris espanyols". Finalment, la Llibertat Negativa de Isaiah Berlin aplicada a Catalunya consistiria en el dret del govern català a no patir la interferència deliberada de Madrid en aquells àmbits que li són propis.

Comentaris

Ramon B. ha dit…
Osti, és molt suggerent el paral·lelisme. Ja saps que la tradició anglo saxona (liberal, utilitarista, etc.) reflexiona sovint des de l'individu, el veritable subjecte de la llibertat. I ja saps que un "poble" esdevingui subjecte a vegades n'és un impediment (Com l'"enemic del poble" d'Ibsen ens recorda).
Espero de rebre el "Claves" d'aquest mes...
Cesc Amat ha dit…
Sí, sí... el paral.lelisme és un pèl arriscat, però el mateix Quentin Skinner cap al final de l'article fa alguna referència a les nacions i tot:"cuando a una nación en su conjunto se le impide ejercer sus mayores talentos..." o quan cita el Jefferson i diu que no es casualitat el nom de "Declaració de Independència"...