Alfonso Comín i Lluís Llach

Image hosted by Photobucket.com

L'atzar va voler que ahir coincidissin en un sol vespre els qui per mi són dos referents, dos exemples de compromís i honestedat intel.lectual. El primer va ser l'homenatge a Alfonso Comín 25 anys després de la seva mort. L'acte va consistir en la projecció d'un audiovisual mentre els seus fills llegien fragments de cartes i articles del seu pare. Per ser justos, caldria dir que l'acte va acabar sent quasi una "missa laica", una missa pel record d'una lluita. Quina força crítica, quin gest, quina profunditat la de l'Alfonso Comín. Per damunt de tot el seu missatge cristià, humanista, d'estar sempre al costat dels més desafavorits. L'audiovisual en certa manera era també un repàs de la història de Catalunya i Espanya des dels 50´s fins pràcticament els 80´s. Des del seu compromís amb els treballadors andalusos de Málaga fins a la seva militància al PSUC o la fundació de Cristians pel Socialisme. Em quedo amb una frase de Camus que repetia ahir Comín: "malgrat tot, continuo pensant que en els homes i dones s'hi troben moltes més virtuts dignes d'admiració i apreci que no pas de desconfiança i rancúnia".

Image hosted by Photobucket.com
I després va ser l'hora del meu apreciat Lluís Llach. TV3 oferia un reportatge especial dels seus concerts a París del passat mes d'abril de 2005. Em va sorprendre el perfecte francès. I la seva cuidadíssima interacció amb músics com Pascal Comelade, Sapho o Zebda. I una vegada més, els seus fans vinguts d'arreu per poder-lo escoltar. Un noi basc deia que "Llach ha puesto la banda sonora de su vida". A mi em passa una mica el mateix. George Moustaki el.logiava la versatilitat musical de Llach. Mentre que Pascal Comelade assegurava que a ell el que més li agrada és en Llach sol al piano de les petites cançons. Em va agradar especialment la versió de Lluna que van cantar amb la cantant marroquina Sapho: "Seré còmplice en l'angoixa, confident d'anhels nocturns, i confort dels seus rancors en la quietud. Seré alè per la revolta, seré empar dels seus recels, i mirall del seu despit per l'univers, la pobresa.... mai!"

Comentaris