Juliol. Record de la Maria Carbonell

No m'acustomo a aferrar a gairebé res. O dit amb altres paraules; sóc fanàtic de molt poquetes coses. Diria que des de sempre he tingut força desafecció per les coses concretes. Aquesta manera de ser es tradueix a la pràctica de vàries maneres. Per exemple sóc un manasses a l'hora de portar les coses amunt i avall, no recordo pràcticament cap data d'aniversaris i no sé tampoc el número dels mesos. Em diuen sovint que no m'hi fixo. En canvi, me'n recordo dels llocs i dels fets segons diguem-ne un calendari sentimental o de converses. No et sabria dir què feia el passat "25 d'abril", és probable però que recordi de què vam parlar i els estats d'ànim si em dius allà on érem. M'atrau molt més un sentiment, una idea, un gest, que no pas el marc, les formes o l'empedrat. Potser per això m'afecta tant la llum sobre les coses. De petit, quan viatjàvem amb els pares, em posava de molt mal humor quan feia mal temps i no podia gaudir dels paisatges. Encara ara m'agrada molt més Londres quan llueix el sol i les cases victorianes semblen unes altres. Per mi els carrers canvien, tot canvia, perquè jo canvio. Aquest mes de juliol, però, sí que el recordaré amb noms i cognoms. Han passat masses coses imprevistes. La més important és que la meva àvia, la Maria Carbonell, ens va deixar. La seva llum, el seu gest, la seva tafaneria, la seva companyia, les seves converses, ja no hi són. La iaia era un doll d'humanitat; l'ànima de la família i del carrer de Sant Ramon. Massa sovint ens repetia com ens estimava, als seus néts, a les seves filles. Als dinars de Nadal i Sant Esteve sempre recitava versos i històries de memòria. Asseguda al sofà, al costat del pati de la parra, em prenia amb força tremolosa cada vegada que li deia adéu abans de marxar cap a Londres. Ara aprenem a conviure amb la teva absència. Més d'una d'aquestes nits de juliol, quan tornava de les festes de Santes, t'he enyorat calladament. Ha estat llavors quan he tornat a sentir el teu gest, el teu acaronar, els teus paisatges i la teva llum. Així et portaré dins meu. Com aquesta llum blanca, plàcida i aclaparadora, dels capvespres de juliol. I a aquest record sí que m'hi aferraré.

Comentaris

Antoni ha dit…
Ei, Francesc! Com va tot? Com va per Londres?
Cesc Amat ha dit…
Toni!

Pero quin dels diferents Tonis amics i coneguts ? Escriu-me a cescamat@hotmail.com i ho resolem.

Records en tot cas,

francesc