Igualtat i diversitat: dos valors a debat

Pasqual Maragall escriu avui un suggerent article a El Pais (28-082005). A l'article afirma coses tan interessants com aquesta:

- "La asimetría que realmente padecen los pueblos distintos es que se les trate como iguales en su lengua en su derecho civil y en su historia (...) La asimetría más dañina es la obstinada negación de la diferencia. Si en algo habría que corregir la trilogía de valores de la Revolución Francesa es en eso: la diversidad es un valor tan decisivo como la igualdad"

L'Arcadi Espada, per la seva part, respon burlescament al seu dietari als reptes que proposa Maragall:

- "Es el párrafo de un indigente, pero de un indigente muy franco: sólo una determinada organización mental premoderna, efectivamente anterior a la revolución francesa y al concepto de ciudadanía, sólo una cabeza estamental y artúrica es capaz de sostener que la diversidad es un valor."

Ja em perdonarà, però em sembla que, una vegada més, els perjudicis fan una mala passada a l'Arcadi Espada. La tensió entre igualtat i diversitat, com a dos valors importants en les nostres societats, està a l'ordre del dia de l'agenda acadèmica al més alt nivell. Per exemple, els filòsofs Amartya Sen, el Premi Nobel d'Economi, i Philippe Van Parijs impartien la passada primavera un curs ("Social Justice and Cultural Diversity") a la facultat de filosofia de Harvard sobre aquesta mateixa tensió. La literatura acadèmica sobre aquest tema és apassionant. Potser a l'Espada li convindria fer un cop d'ull al programa de l'assignatura de Harvard abans d'opinar tan a la valenta. No són qüestions d'indigència intel.lectual: tot el contrari. En Maragall, com altres cops, a l'article es limita a exposar una intuició brillant i l'encerta (encara que probablement tampoc està al cas de les discussions acadèmiques de Sen i Van Parijs)
Altres aportacions interessants en el debat sobre quines són les possibles tensions entre igualtat i diversitat, o redistribució i heterogeneitat, són les del cap del departament d'economia de Harvard, el professor Alberto Alesina. En un llibre publicat per Oxford University Press, "Fighting Poverty in the U.S. and Europe", Alesina mostra empíricament que una raó plausible per la qual els Estats Units no haurien desenvolupat un Estat del Benestar tan fort és justament a causa de la major heterogeneitat de la població nordamericana.
Finalment, l'actual Conseller d'Economia de la Generalitat, Antoni Castells, té també contribucions acadèmiques en aquest àmbit. En un article publicat fa un parell d'anys en els working papers (2001/3) de l'Institut d'Economia de Barcelona feia la següent reflexió: "El conflicto entre igualdad y autonomía está en el corazَón de todo sistema político descentralizado, de las formaciones políticas plurinacionales a las que tendemos, y no hay más remedio que buscar equilibrios y hacer pactos. Alguna forma de concesiَón mutua tiene que existir, pues, entre descentralizaciَón y redistribuciَón, entre autonomía e igualdad, para conseguir hacerlos compatibles."

Comentaris

Anònim ha dit…
Algun dia m´agradaria saber els criteris que segueixen els diaris per seleccionar les cartes dels lectors. Darrerament a 'El Pais' no es cansen de publicar, com qui no vol la cosa, crítiques duríssimes a la política del govern català i a l´estatut. La carta següent ve al cas del
teu post.

Miguel Ángel Cerdán Pérez - Benicàssim, Castellón de la Plana
EL PAÍS - Opinión - 30-08-2005

La clave de lo que es y de lo que pretende la reforma del Estatuto
catalán por parte del tripartito, nos la da Maragall en su artículo del
pasado domingo cuando menciona que "habría que corregir la Revolución
Francesa, pues la diversidad es tan decisiva como la igualdad". Bien,
esto, además de un sinsentido que no vale la pena siquiera comentar, nos
dice a las claras que estamos asistiendo a una "revuelta de los
privilegiados", por seguir con expresiones de la Revolución; una
"revuelta de los privilegiados" similar a la que pretendía Bossi con su
Padania, o, salvando las distancias, similar a lo que pretende la
derecha norteamericana cuando defiende la bajada de impuestos.

Bueno, en esta vida todo es defendible. Y sin duda la postura de
Maragall también. Ahora bien, lo que me extraña y me preocupa es que
defienda lo que defiende, cuestionando incluso el ideario que supuso su
nacimiento con la Revolución Francesa, desde la izquierda. Sin duda
Maragall haría un favor a la claridad del debate si se definiese de una
vez como lo que es; como un nacionalista, y por tanto, de derechas.
Cesc Amat ha dit…
Gràcies anònim pel comentari. Bé, "El Pais" és "El Pais"... hem de ser realistes. I és inevitable que hi apareguin també els visionaris d'una Espanya uniforme. En tot cas, a El Pais hi han escrit també articulistes interessants pel que fa al tema del finançament: els professors de la UB Martí Parellada, Núria Bosch i Sureda han escrit articles importants i defensant la proposta de finançament del Tripartit al "Pais".