Frida Kahlo a la Tate Modern: "com un llaç en una bomba"



Avui ens hem acostat a la Tate Modern de Londres per visitar l'exposició temporal (9 juny - 9 octubre 2005) dedicada a la pintora mexicana Frida Kahlo. L'exhibició val molt la pena; onze sales de pintura i biografia d'aquesta dona tan singular. Frida Kahlo va viure amb una força irreprimible i una fragilitat permanent la primera meitat del s.XX. Una dona dual i escindida de si mateixa en tots els sentits. Filla de pare alemany i mare mexicana va tenir sempre present aquesta identitat mestissa. Inflüències centramericanes i europees. Volia estudiar medicina però es va decidir per la pintura després d'un accident d'autobús on quasi va perdre la vida. També va patir la polio i la debilitat física la va perseguir tota la vida. Vida i mort es converteixen així en un dels eixos de la seva pintura. Turment físic i psicològic constant. Més tard va arribar a ser admirada pels surrealistes. André Breton l'el.logiava exclamant que la seva pintura era "com un llaç envoltant una bomba". Ella, però, no es va deixar seduir pels surrealistes. De qui sí es va enamorar, però, va ser de l'elefant Diego Rivera: "en aquesta vida he tingut dos accidents: el primer va ser a l'autobús, l'altre va ser conèixer Rivera". Es van casar i reajuntar més d'una vegada. Moltes tensions, bisexualitats i experimentacions. Una dona que ironitzava sobre els Estats Units, sentia la vida i la mort en les fruites tropicals i buscava l'harmonia en els sols. Una dona sola que lluitava, vivia, patia i pintava ben intensament.

Comentaris