Agost. Entre Londres i Warwickshire

I ja som a l'agost. Tot va a d'altres ritmes aquest mes. Tot menys els politics, potser, que continuen fent de les seves amb el nou Estatut. Els bloggers, en canvi, si que fem vacances com deu mana i qui mes qui menys tothom va fent les seves escapades. Encara que, aixo si, tambe hi ha qui ha accelerat el ritme. I la ressaca post-Santes es fa notar amb l'aparicio de nous blogs. Nosaltres l'altre dia vam aprofitar per visitar alla on estudiare l'any que ve. La inquieta L. ens va fer de cicerone del lloc. El campus de la Universitat em va agradar. Sera la primera vegada que estudiare en un campus no urba. I em va sorprendre perque no son aquells edificis estalinistes d'arquitectura de ciment dels 60's. Sino que es un campus tecnologic i modern. Despres vam visitar els voltants i el comtat de Warwickshire: Coventry, Leamington, Kenilworth, Warwick i el Warwick Castle. Ens va quedar per veure Stratford Upon Avon, el poble de Shakespeare. Ja el visitarem. Warwickshire es al middle England, entre Birmingham i Oxfordshire. La K., una amiga de la L., ens explica que Coventry es la capital del transport a Anglaterra. Durant la segona gran guerra va ser durament bombardejada al ser un objectiu militar. Arrel d'aixo l'immens Memorial Park recorda encara vivament els morts d'aquella guerra. Al retornar a Londres dos esglais. El primer, passar per alla mateix on va esclatar el bus a Tavistock Square. No ho puc evitar i m'hi fixo, m'hi fixo molt. Mes d'un vidre que no va arribar a rebentar resta mig esquerdat. Unes passes mes enlla hi ha un petit ram de roses blanques deixa't en terra. Em poso de molt mal humor. I a l'arribar a casa el segon esglai: un documental esplendit a la BBC sobre la bomba mortifera que va caure de l'Enola Gay. Sort, tambe, d'iniciatives com aquesta.

Comentaris

Judith ha dit…
Hola!

vam veure un japonès que portava una samarreta d'aquestes amb el logo del metro de Londres i l'slogan de "we are not afraids" al centre d'Osaka...
Cesc Amat ha dit…
Hola Judith,

Si? Doncs per aqui no n'he vist cap encara! :-) Ja ens explicaras Japo. Records.
Cesc Amat ha dit…
Ah! Judith. Si et va agradar el disc dels Tigger Lillies t'agradara tambe el de Antony and the Johnsons (I am a bird Now) del que parlo algun post mes avall. Es bonissim!