Visca Les Santes, la Festa de tots !


Les Santes ja són aquí ! Les nostres estimades i sempre polèmiques Santes. La festa de la nostra ciutat, la festa dels mataronins. Malgrat que alguns ens recordin, probablement amb raó, que les Santes no són gaire cosa més que "las fiestas del centro". Aquest any les Santes arriben, com no podria ser d’altra manera, carregades de polèmica aquesta vegada pel famós cartell. No sé què en pensarà l'imponent Robafaves de tot això, no sé si la flamerada li recordarà el pubis de la Geganta o què.

Ai Les Santes ! Deu ser ara l'època de l'any amb més xafardaries dels uns i dels altres. Aquesta ciutat-petita on tots ens critiquem i ens en fotem del mort i del qui el vetlla. Al cap i a la fi, criticar a raig és d'allò més fàcil i divertit. Encara que segurament és massa fàcil i temptador i ens acabem passant de la ratlla. Potser convindria preguntar-se perquè més d'un ens mira de reüll i amb certa recança. Amb això vull dir que és important anar obrint cada vegada més la festa a tothom, i anar deixant enrera segons quines capelletes endogàmiques. Com per exemple aquests debats de TVM dels que semblen ja les glòries perpètues i petrificades. Debats que tots els matarocèntrics acabem mirant més per morbo intern que altra cosa...

Encara que no tot són "peròs". Aquest any el festival "Cruïlla de Cultures" ha estat una iniciativa esplèndida que situa Mataró en els festivals musicals de l'estiu. I més encara, això s´ha fet amb la col.laboració de l'administració pública i l'empresa privada, cosa que em sembla molt encertada. És així com es poden portar a terme projectes d’alta qualitat cultural. Tan de bo la iniciativa vagi endavant i continui amb èxits l'any vinent. Molts pagarem de gust per anar a concerts de primera línea com els de Diego el Cigala o Ojos de Brujo.

En tot cas, malgrat tots els "peròs", aquesta és la festa del nostre lloc, el lloc que ens estimem i que creix juntament amb nosaltres. La Festa que hem viscut des de petits: primer seguint els gegants i espantats dels petards, més tard fent la cursa i ara bevent més d'una copa. I la festa hauria de ser una oportunitat de trobada, d'alegria i bons moments col.lectius. El filòleg Jordi Bertran ho explica molt bé en un escrit al programa: "el castell de focs; la platja i el passeig desbordats de gent; tota la ciutat que bull; el no n´hi ha prou!... han contribuït a bastir un ritual comunitari que enamora".

Així doncs, Visca la Festa de Tots !

Comentaris