L'Estatut per sobre dels interessos partidistes

Anirem veient com avancen les negociacions finals de cara al nou Estatut i el nou sistema de finançament. Esperem que els interessos dels ciutadans prevalguin sobre determinats interessos partidistes del curt termini. El nou Estatut és un instrument necessari per tirar endavant polítiques socials a Catalunya i avançar en el reconeixement de la plurinacionalitat de l'Estat.

És cert que la redacció de l'Estatut és un projecte complex, que va sorgir més de l'agenda politica dels propis partits que no de les reclamacions ciutadanes. Però això no hauria de ser necessariament un problema. Al cap i a la fi, potser una de les virtuts de la democràcia parlamentària és que els politícs poden assenyalar projectes de pais, o de ciutat, o instruments de govern, que els ciutadans no reclamen en el seu curt termini. Així doncs, els partits politics ens han portat fins aquí, probablement plens de sentit comú, però per aquesta mateixa raó no seria admissible que arribéssim ara a un punt mort. Per tant, que no fagin vacances, que s'arremanguin si cal les mànigues de la camisa i acordin el nou Estatut. La oportunitat històrica existeix.

Tanmateix, la temptacio partidista pot acabar dirigint-nos a un atzucac. Per un costat, l'escenificació de la pataleta de CiU, cada vegada més dominada pels sectors sobiranistes que, traïts pel propi subconscient, no s´acaben de creure que Catalunya no sigui gobernada per ells. Per altre costat, els ànims de vendre i escampar la frustració de sotovocce per part d'ERC per cobrir-se les espatlles en futures eleccions... No ho sé pas, sigui dit com a provocació, però potser al final haurà contribuït més a l'aprovació del nou Estatut el mateix Piqué, maleït per molts però intentant convèncer i fent pedagogia en camp contrari, que no pas determinades élites nacionalistes. D'altra manera, si acaben sent més importants les pataletes, el curt termini, i el pensar més en els interessos del partit que els del país potser si que anirem a eleccions anticipades.

Avui el Jordi Sanchez, "home tripartit" per excel.lència, tot això ho explica molt bé en un article a El Pais:
  • "Fastidia, desde un sentir patriótico, que algunos puedan tan alegremente abrir incertidumbres sobre el éxito de este proceso sobre un documento que sitúa un escenario de dignidad nacional como nunca antes ningún borrador estatutario había previsto, ni en 1979 ni en 1932. No se trata sólo del reconocimiento inequívoco de la realidad nacional catalana, sino de todo el esfuerzo para equiparar en derechos y obligaciones la lengua catalana y la española, y por supuesto el tratamiento que ofrece a las competencias de la Generalitat. El texto que se aprobó el viernes con los exclusivos votos del PSC, ERC e ICV es un borrador de Estatuto que nunca pudo ser ni tan sólo soñado como posible por las sucesivas mayorías que desde 1980 hasta 2003 gobernaron Cataluña. No se trata de hacer juicios de valor, sino simplemente de conocer el contenido de las principales leyes aprobadas por el Parlament en ese periodo y releer los principales discursos del que fue durante todo ese tiempo el presidente de la Generalitat."

Comentaris

Anònim ha dit…
Francesc, per una vegada, i sense que serveixi de precedent, totalment en desacord.

El desgast politic i la inversio de temps i d'esforcos que esta suposant l'estatut no valen la pena si no s'ha de millorar substancialment el que ja tenim...i si totes les millores han de ser de la mateixa envergadura que la del financament (es a dir, una petita millora que no resol els problemes estructurals), ens podem quedar com estavem. De fet no veig tampoc perque s'ha d'aprovar tan a corre-cuita, mes val fer les coses be i a poc a poc. si altres comunitats autonomes aproven els seus estauts, molt be, endavant, quan estiguin tots complets llavors podem centrar-nos en fer un bon estatut per a Catalunya i pujar el llisto.

L'actitud de Ciu em sembla coherent amb el seu discurs i les seves bases, que son eminenment sobiranistes (jo diria que de manera mes conscient que subconscient). Denunciar que l'acord de financament esta molt per sota de les expectatives que s'havien creat i que pot ser que no resolgui problemes estructurals no em sembal tacticisme, sino mes aviat el contrari. Precisament perque es un projecte a molt llarg termini que si es tenen discrepancies es el moment de dir-ho ben clar, i fer la “pataleta”, si cal.

Per tacticismes nomes cal veure l'interes del PSC per a que l'estatut estigui prou aigualit per tal que no li creii problemes a en ZP a nivell de politica espanyola. Si el PSC vol fer un estatut tan ambicios com diuen, potser tambe els aniria be fer la “pataleta” als seus companys de la direccio de Madrid. Ara, si es tracta de posar un pegat a l’estatut actual, objectiu, per altra banda, perfectament legitim, llavors estic segur que comptaran emb tot el suport d’en Pique per a fer un estaut a la “valenciana”. De fet els defensors d’aquesta ultima opcio tenen la sort que, en el que fa referencia a la unitat d’Espanya, no hi ha esquerres ni dretes que valguin ( a diferencia del que passa en el camp sobiranista).

Aixi que, si es fa un referendum em sembla que no encara no podem descartar el No.

M