Als mestres que desperten curiositats


Avui he donat les darreres classes d’aquest any com a professor ajudant d’economia. L’experiencia ha estat molt positiva. Espero que els alumnes mes o menys hagin entes les explicacions, malgrat el meu “strong accent” a l’hora de parlar en angles. Estic content perque alguna vegada he aconseguit fer-los riure i tot. Encara que, tot s’ha de dir, m’ho han posat facil, perque he tingut uns excel.lents alumnes. Una alumna simpatiquissima m’ha dit “thanks!” a l’acabar, quina petita alegria.

Cada vegada ho tinc mes clar, m’agrada intentar explicar coses, intentar convencer que es un tema pot ser rellevant, pensar quines aplicacions pot tenir, quines en son les possibles critiques, intentar despertar curiositats… Suposo que em ve de familia, perque tinc familiars dedicats a tots els nivells de l’ensenyament, mestres d’escola, professors d’institut i professors universitaris. A tots ells els haurien de fer un monument.

Es una llastima que el treball dels professors d’institut i mestres d’escola sigui sovint tan dur i menysvalorat. Pero es una sort que hi hagi gent que cada dia, malgrat tot, esta al peu del cano, son ells que de veritat fan que les coses funcionin. A mes, l’educacio es sens dubte un dels motors mes importants de les societats en les que vivim.

Comentaris

cinto amat ha dit…
Celebro el comentari, Francesc. Ja veus que el reconeixement dels altres ,i la legítima satisfacció d'un mateix, sempre arriba al final de la feina feta. El dia a dia és el que val per anar agafant petites perspectives, que es complementen, en cada tram del camí.
joansalicru ha dit…
Jo també celebro aquest comentari que es veu ben bé que t'ha sortit del cor!
Miguel Guillen ha dit…
Enhorabona Francesc, estic convençut que si t'ho proposes arribaràs a ser un bon professor, d'això no en tinc cap dubte. Ànims noi i bona feina!