La importànica de la igualtat d'oportunitats : quan un filòsof liberal nordamericà i Jesús es varen posen d'acord

Image hosted by Photobucket.com
John Rawls



Frei Betto en va parlar ahir a la Nit de la Solidaritat a Mataró. La "loteria natural" ens ha fet fills de qui som, tenir determinades circumstàncies familars, econòmiques i socials. Com justifiquem, com intervenim i com avaluem aquestes circumstàncies és una de les pedres de toc de les teories de la justícia distributiva.

Penso que definir què vol dir igualtat d'oportunitats i, segons això, quines polítiques hem de posar en pràctica és un repte importantíssim. Quina concepció de justícia social tenim "in mente" és també un dels territoris en que potser encara podem marcar diferències entre l'esquerra i la dreta.

Per sort, des de la filosofia política i l'economia diferents pensadors han el.laborat teories de justícia distributiva i ha pensat detingudament sobre aquests temes. Probablement John Rawls, Ronald Dworkin, John Roemer, Amartya Sen o Phillippe Van Parijs en siguin alguns dels millors exemples.

El filòsof John Rawls classifica de la següent manera els possibles sistemes d'igualtat d'oportunitats:

  • 1) Sistema de Llibertat Natural: Els individus es poden beneficiar lliurement dels seus talents individuals, de les condicions familiars i de la seva riquesa. La igualtat d'oportunitats en aquest sistema es limita a eliminar barreres legals. Aquesta és la versió més dèbil d'igualtat d'oportunitats. Això és el que defensen els partidaris d'un estat mínin.

  • 2) Sistema d'Igualtat Liberal: Hauríem de compensar als individus amb menor riquesa heretada o amb pitjors condicions familiars. Aquí la motivació és que dos individus amb el mateix talent haurien de tenir les mateixes oportunitats. I, per tant, els individus s'haurien de poder beneficiar del seu major talent innnat.

  • 3) Sistema d'Igualtat Democràtica: No hi ha justificació moral perquè els individus amb major talent innat, herència o condicions familiars tinguin millors oportunitats des de bon principi perquè això és purament conseqüència d'una assignació arbitrària o loteria natural. Per tant hem d'igualar completament els recursos de tothom. Aquest és el sistema que Frei Betto escolliria.

Una vegada feta aquesta classificacio, Rawls anuncia els seguents principis per assolir la igualtat d'oportunitats liberal:

  • Principi de la Llibertat: Escollir el sistema polític i econòmic que maximitzi la igualtat d'oportunitats en l'accés als llocs de responsabilitat.

  • Principi de la Diferència: Qualsevol desigualtat en els recursos de partida és injusta excepte si repercuteix en el benefici dels més desafavorits. És a dir, només és admissible la desigualtat en el punt de partida si aquesta va en benefici dels menys afavorits.

Aquests principis ens porten a l'aplicació del "maximin": sempre hauriem de millorar el que està pitjor a la societat. Aquest criteri, com tots, té els seus problemes, i la seva aplicació en segons quins exemples pot semblar no desitjable. Tanmateix, sempre m´ha fet gràcia que un filòsof liberal nordamericà mitjançant l'ús de criteris ètics arribi a quasi la mateixa conclusió a la qual arribà Jesús dos mil anys abans.

Una altra justificació del principi de la diferència és l'argument que diu que si els individus se situessin en una hipotètica posició original, sota el vel de la ignorància, és a dir, sense saber quin serà el seu talent innat, la seva herència, la seva família etc... aleshores els individus sentirien una enorme aversió a que l'atzar els adjudiqués la pitjor situació en la societat i per tant decidirien maximitzar el benestar dels menys afavorits.

Cal dir que Rawls posa l'emfasis en la igualtat d'oportunitats ex-ante, és a dir en la igualtat de recursos abans de començar la cursa, amb l'objectiu que tots sortim amb les mateixes possibilitats. No pretén igualar pas el resultat després de la cursa, el resultat ex-post, perquè potser alguns s´hi hauran esforçat més que els altres per arribar més lluny i tenir més.

La teoria de John Rawls és doncs igualitarista en el punt de partida, en equiparar els recursos a la línea de sortida, però no necessàriament en el punt d'arribada, i reconeix la importància de l'esforç al llarg del cicle vital. En aquest sentit és una teoria liberal igualitària.

Comentaris