" Vivir es convivir ". O d'Ayala a Miquel Marti i Pol

Ahir EPS portava uns quants articles d'homenatge al 99e aniversari de Francisco Ayala. En un d'aquests articles Emilio Lledo lloava el temparament i la vivacitat d'Ayala...

"Le debo a Ayala, entre otras muchas cosas, esa esperanzada y comprometida enseñanza de que, a pesar de la desvergüenza, la violencia, la maldad, la degeneración y corrupción de la mente, vivir es convivir, querer entender, saber qué pensar, aprender a pensar desde el mismo corazón de la sociedad en la que se está. Y aceptar lo que progresa en la justicia y en la bondad –esa palabra tan arrumbada y deteriorada–. "

Avui al mati m'ha arribat al mail aquest senzill poema d'en Miquel Marti i Pol. Senzill pero amarat de la mateixa veritat profunda que explicava Emilio LLedo...

Ben poca cosa tens:
la taula i uns quants llibres,
l'enyor d'ella, que és lluny
i tampoc no l'oblides,
i aquest silenci, dens
de paraules no dites.
Si ara escrius, a recer
de tanta melangia,
et perdràs pels camins
d'una tristor benigna,
la veu se't tornarà
poruga i malaltissa
i a cada mot creuràs
que perds un tros de vida.
Deixa-ho tot. Al carrer
fa una tarda tranquil.la.
Camina. Hi ha gent
per fer-te companyia.
No et refusis a cap
dels horitzons que et criden.
Quan tornis, tot serà
més assenyat i digne.
No hauràs oblidat res
-no és més lliure qui oblida-,
però duràs les mans
plenes de llum fresquíssima.

Comentaris