En Laporta a la LSE

Image hosted by Photobucket.com

Image hosted by Photobucket.com

Image hosted by Photobucket.com

Image hosted by Photobucket.com

Ahir ens va visitar a la LSE en Joan Laporta. Es a dir el poder, el poder blaugrana, amb 250 mil milions d'euros sota el brac. Els de la “Catalan Society” el vam convidar per tal que impartis la conferencia “Barcelona FC and colletive identities. More than sport management ?”.

Abans de la conferencia vam fer amb ell una recepcio informal. Vam comentar, tot bevent sucs de taronja, el tema del les samarretes del Barca, la singularitat del fet que no portin propaganda de marca, la possible perdua de competitivat que aixo representa... Tambe vam parlar dels drets d’imatge de les televisions i alguna altra curiositat irrellevant.

La conferencia, pero, va anar be, el Howard Davies, director de la LSE, va ser-ne el “chairman” i en Lluis Sauri el presentador. Teniem tota la premsa esportiva de Barcelona, entre ells la mitica Pilar Calvo, la d’en Puyal, (Oh God!), alla convocada. Els periodistes esportius amb la seva recerca desesperada i vorac del titular.

En Laporta va fer la conferencia mig en catala mig en angles. Els dubtes referents a quina llengua era millor utilitzar durant la conferencia ens havia causat mes d’un maldecap. Al ser la LSE un centre educatiu amb molta presencia internacional ens semblava mes adequat que la conferencia es fes en angles. Almenys aixi ho va fer el mateix Pujol quan fa un parell de setmanes va venir tambe a fer una xerrada. En Pau Casals quan va tocar a les Nacions Unides va afirmar allo memorable de “I’m a catalan”….

El president del Barca va dotar l’acte de reivindicacio catalanista (aqui podeu consultar el discurs de la xerrada). Va explicar el paper que al llarg dels anys ha jugat el Barca, en temps dificils com ara les dictadures de Primo de Rivera o de Franco i va remarcar la importancia social que el club te a Catalunya. Fins i tot va associar, agosaradament, el Barca a «certs valors progressistes i democratics» . Esperem, en tot cas, que aixo no sigui com “l’oasi catala”, que se’n pot anar a fer punyetes en qualsevol moment.

Per altre costat, va parlar de la gestio economica del club, el que ells anomenen amb llenguatge d’esade “el cercle virtuos”, la forta dependencia economica dels grans clubs, la necessitat de guanyar aviat algun titol, l’atraccio de conquerir nous mercats com ara l’asiatic, la innovacio empresarial, la importancia dels conrtractes publicitaris i merchandising etc.

Al torn de preguntes varis alumnes i algun periodista angles li van preguntar per les frases racistoides de Luis Aragones. Va ser bastant clar al respondre que era partidari de la tolerancia zero envers la violencia i que considerava el racisme com una forma de violencia. Es sorprenent que els anglesos es vulguin apuntar tantes medalles, com si ells no tinguessin prous problemes amb els “hooligans”

Un altre estudiant li va adrecar una impertinent i desafortunada pregunta en la que advertia de la necessitat de “no barrejar futbol i politica com van fer Hitler i Mussolini”. No es tracta de barrejar-los, d’acord, pero em sembla que tothom enten que el Barca es una institucio a Catalunya. Mes encara, suposo, i aixo es el que intel.ligenment li va recordar Laporta, el Barca fa un paper cohesionador destacadissim de la societat catalana. L’esport com a element aglutinador, “venim del Nord i del Sud…”.

Impressions personals? En Laporta em va semblar una persona educada, orgullosa i ambiciosa. Mes tard recordavem, per exemple, que deu n’hi do els variopintos indesitjables que han presidit equips esportius. En aquesta comparacio relativa en Laporta puntua sens dubte molt per sobre la mitjana.

I be, despres de l’enrenou de l’acte i la visita del poder, amb les seves cares ocultes, avui es tracta d’eliminar el Chelsea, que sino aquest “cercle virtuos” defalliria…

Comentaris

cinto amat ha dit…
Sempre és atrevit confondre l'esperit de Catalunya amb l'esperit del Barça. Però en fi...El Barça, un gran club d' Europa, això sí.Als catalans, com als mediterranis en general , i com deia algú, sempre ens ha ofegat l'estètica : en aquest cas l'estètica de l'escenografia d'un gran club per continuar sentint-nos sempre "més que". Aquestes figures literàries del discurs, la resistència i la renaixença, els deuen semblar una mica estranyes als anglesos, perquè ells no han de resistir ni renèixer, sempre han sigut igual, és a dir, més madurs, i per això no han de dir constantment que són qui són.

Records!!
cinto amat ha dit…
Sempre és atrevit confondre l'esperit de Catalunya amb l'esperit del Barça. Però en fi...El Barça, un gran club d' Europa, això sí.Als catalans, com als mediterranis en general , i com deia algú, sempre ens ha ofegat l'estètica : en aquest cas l'estètica de l'escenografia d'un gran club per continuar sentint-nos sempre "més que". Aquestes figures literàries del discurs, la resistència i la renaixença, els deuen semblar una mica estranyes als anglesos, perquè ells no han de resistir ni renèixer, sempre han sigut igual, és a dir, més madurs, i per això no han de dir constantment que són qui són.

Records!!
Joan Safont ha dit…
Hola Francesc! Com va tot?
Quan vaig saber que en Laporta havia estat a la LSE vaig enrrecordar-me de tu, i fins i tot vaig estar segur que l'haurieu rebut a la Catalan Society. Em sembla que en Laporta és un bon paio, amb els seus defectes suposo i tot i no voler-lo divinitzar, crec que és un bon president pel Barça, una figura pública de primer ordre i una nova "institució" de la societat civil. A més jove, carismàtic i amb èxit... que més es pot demanar?
Igualment crec que és força incomprensible pels anglesos el que és el Barça, crec que jo ho intentava definir fa uns quans post al meu racó bloggero. Destacant-ne una característica i mirant en certa forma al futur en un temps de multiculturalitat i integracions, el Barça com cap altra institució catalana és la que més ha ajudat a unir als catalans de sempre i els catalans de fa poc, una entitat que ha sabut acollir gent de tota mena i ja ens ho recorda l'himne "Tant se val d'on venim, si del sud o del nord ara estem d'acord que una bandera ens agermana".
Per cert, estic segur que avui els del Chelsea s'en van a dormir emprenyats i sense sopar.
0-2 com a mínim! Força Barça!
Una abraçada