Crossing boundaries de Albert O.Hirschman

Al Waterstones vaig comprar de rebaixes, per 7£, un llibret d'entrevistes a Albert O.Hirschman, l'autor del mitic llibre "Exit, Voice and Loyalty" que ha donat peu a tantes analogies en ciencies socials.

Hirshman, que encara es viu, ara es al Institute for Advanced Studies de Princeton, a part de ser un pensador destacadissim ha tingut tambe una vida prou interessant. Va neixer en una familia alemanya d'origien jueu, va lluitar amb les brigades internacionals a Espanya, va ajudar antifeixistes a emigrar de Franca, va lluitar amb l'excercit america contra els nazis, va col.laborar a posar en marxa el Pla Marshall, va fer d'economista del desenvolupament a Colombia i ha ensenyat a les millors facultats nordamericanes.

Ernest Lluch el tenia com el seu economista preferit. Hirischman es l'economista heterodox per excel.lencia, el que va creuar les fronteres, entre la ciencia politica, l'economia i la filosifia, o mes aviat les va fer mes permeables entre si. Encara ara, quan apareix el seu nom, sigui alla on sigui, bona senyal, les intuicions en la bona direccio.

Davant qualsevol fenomen, segons Hirschman, sempre hi ha tres opcions. La primera es "loyalty" o passivitat, no intentar canviar el fenomen ni transformar-lo. La segona opcio es "exit", intentar superar el fenomen tot eliminant-lo, l'anti-sistema. I finalment, la opcio que la majoria de vegades es la mes interessant: "voice". Tenir veu per poder transformar des de dins, poder construir, gradualment.

On posar les fronteres, en cada cas, i decidir-se per fer "exit" o be "voice" ? Quan no queda mes remei que fer "exit" ? Cada vegada estic estic mes convencut de la importancia de fer i tenir "voice", amb totes les contradiccions i incoherencies que fagin falta. Una bona aplicacio de "exit" versus "voice" seria el referendum de la Constitucio europea. Molt em temo que votar "no" es decantar-se per l'exit, la seduccio incomformista, mentre que el "si" potser sigui la veu constructiva i imperfecte.

"You have, in fact, identified an important aspect of my thinking. I thought about it in aparticular when I wrote my talk for the honorary doctorate from the University of Turin in 1987. I wanted to write something about what I had learned from by brother-in-law Eugenio Colorni. This is one of the things I most appreciated about him: his search for truth and his systematic doubt. As his ingenious mind passed from one idea to another, so it went from one doubt to the next. The two things were not simultaneous, but they were closely connected. Every new intuition was accompanied by a new doubt. It ended up interesting and most pleasurable activity. Ideas and doubts were inseparable."

Nota final: llegint el llibre d'entrevistes a Albert Hirshman he descobert que la seva neboda, Eva Colorni, va ser la primera dona d'Amartya Sen. Per tant hi ha un vincle familiar entre dos dels millors estudiosos de les ciencies socials del s.XX: Hirshman i Amartya Sen.

Comentaris

Ramon B. ha dit…
Collons, si n'aprenem de coses, amb tu.
joansalicru ha dit…
Home, deu ser perquè hem viatjat molts junts i sempre acabem parlant del mateix, però aquesta ja l'he sentida unes quantes vegades, eh?
(però ja està bé, ja, recordar-ho...)
No ho sabies això R.Bassas?
joan
Ramon B. ha dit…
Sí, però les coses bones tant me fa de repetir-les... :)