Africa: el gran continent oblidat


W.Easterly, "Can foreign aid by growth?", JEP (2003)

Hi ha qui diu que aixi com pels grecs o pels romans l'esclavatge va ser la seva assignatura pendent, a la nostra generacio se'ns jutjara per l'enorme pobresa amb la que vam conviure. Ara be, no hi ha respostes i solucions senzilles.

Avui a classe hem discutit l'efectivitat de l'ajuda pel desenvolupament amb un article de l'economista William Easterly . Si us interessa el tema us recomano el llibre "En busca del crecimiento" (editorial Antoni Bosch) del mateix autor.

La grafica que afegeixo aqui dalt mostra la magnitud del desastre africa. La linea negra mes gruixuda ensenya que el creixement per capita africa els ultims 20 anys ha estat negatiu o zero. Mentre que l'ajuda als paisos africans no va deixar d'augmentar especialment durant els anys 90's.

La pobresa a l'Africa es concentra sobretot a l'Africa Sub-Sahariana: segons dades del Banc Mundial de l'any 1998, el 46.3% de la poblacio d'aquests paisos sobreviu amb menys d'1 $ al dia. Es a dir, per sota el llindar de la pobresa absoluta.

Perque els resultats son tan decepcionants pel continent africa ? Probablement les guerres, la fragmentacio etnica, la falta d'educacio primaria, la manca d'institucions solides, la corrupcio de moltes dictadures, la burocracia de les institucions internacionals, la colonitzacio i descolonitzacio, la malaria o simplement la manca d'interes estrategic i politic pel vell continent hi tenen molt a veure.

Tristament, i aquest ja es el sumum de les desgracies, hi ha evidencia que el descobriment de nous recursos naturals ( el cas de Botswana) pot desencadenar no la sort i el creixement d'aquests paisos sino encara mes pobresa a causa d'un efecte de voracitat i conflicte social.

Es efectiva l'ajuda al desenvolupament ? Es efectiu el 0.7% ? Tot aixo es rellevant ara que, per exemple, el canceller britanic Gordon Brown vol engegar una enorme campanya envers Africa (alguns diuen que es el seu tiket de campanya electoral). Alguns articles academics diuen que l'ajuda nomes sera efectiva si va acompanyada de "bones politiques i bones practiques" per part dels governs.

Mentre que d'altres veus son molt mes esceptiques sobre l'efectivitat de les ajudes. Alguns diuen que nomes amb l'aportacio d'enormes quantitats de diners aquests paisos podrien sortir de les "trampes de la pobresa" en les que estan immersos. Aixi, el 0.7 famos seria una quantitat ridicula i poc efectiva. Altres apunten al Banc Mundial com a organisme poc efectiu i burocratic, ja que ningu controla i evalua els seus programes.

Recomano tambe la web de la Fundacio Umbele de Xavier Sala-i-Martin.

Comentaris

Eloi ha dit…
Chesco,

ets un crack nano. Ara una pregunta-repte; de quina manera incideix en els barems macroeconòmics la situació social i emocional dels habitants de cada país?

"Només veig cares somrients. Dentadures blanques, nens que corren descalsos entre la misèria. I la felicitat persisteix".
'La meva Àfrica' Arte Télevision, 2001.
Cesc Amat ha dit…
Eloi,

1) Coincideixo plenament amb tu que el PIB, o PIB per capita, potser no sigui un bon indicador de benestar. Pero en tot cas, el PIB per capita es una mesura que esta altament correlacionada amb menor mortalitat, mes alfabetitzacio, mes educacio etc. Si vols complementar una mica el PIB les Nacions Unides utilitzen el HDI o "Human Development Index" per tal d'incloure aquestes altres variables socials.

2)Sobre la felicitat... mira aquest es un tema que esta adquirint rellevancia pero que conve pensar-hi amb escepticisme. EL PIB es una mesura de benstar, no de felicitat, d'acord, pero la politica d'un govern ha de ser incrementar la felicitat dels ciutadans ? Tot aixo pot ser molt confus i perillos. No es una mica una parida l'eslogan d'ICV de que farem un estatut per ser mes felicos ?

3) Tot i que, es veritat,hi ha gent a Princeton treballant per construir un "National Well Being Indeix" (NWI) que substituiria el PIB i que inclouria mesures de felicitat i satisfaccio. En aquest projecte hi treballen conjuntament un equip de psicolegs i economistes. Es cert que estats de l'India com Kerala potser no gaire desenvolupats pero amb bona xarxa social puntuarien molt be en aquests altres indexs.

4)Sense anar mes lluny, el Richard Layard, l'econonomista arquitecte de la 3a via a Gran Bretanya treu ara un llibre sobre "Hapiness" i diu que si, que la felictat o satisfaccio dels ciutadans hauria d'entrar dintre de la funcio de les politiques socials.

5) Ara be, malgrat tot aixo, alerta amb mitificar la felicitat o dels paisos subdesenvolupats etc. Temptacio a la que l'esquerra hi cau sovint em sembla. No fotem, i aquesta cita que em dones... ,a l'Africa hi ha gent desnutrida, que no te les suficients calories alimentaries per viure, aquesta es la questio prioritaria.