Universitats publiques i gratuites.... fins quan ?

Ahir a classe vam discutir amb els alumnes un tema sumament interessant: l'educacio universitaria, el seu financament i els seus objectius. A mes, els alumnes, tenen com a professor titular el Nicholas Barr, que es una de les persones que mes s'esta esforcant per introduir mes mecanismes competitius i de mercat en l'educacio universitaria. Em va sobtar el grau de predisposicio dels alumnes anglesos. Els arguments que ahir vam discutir a classe em semblen molt raonables:

1) Afirmar que l'educacio universitaria es un dret fonamental i per tant ha de ser gratuita es un error. Tambe el dret a l'alimentacio es un dret basic i no per aixo els aliments son proveits gratuitament per l'estat.

2) Les universitats pateixen greus problemes de financament. La partida destinada a universitats competeix amb altres partides destinades a salut, infraestructures, pobresa etc.

3) El financament actual de les universitats publiques es tremendament regressiu. El gros del financament recau en el sistema impositiu general, que paga significativament la poblacio treballadora que no envia sempre els fills a la universitat. En aquest sentit, els grans beneficiats de l'educacio publica universitaria son les classes mitjes i el sistema no es equitatiu.

4) Els costos de l'educacio universitaria s'haurien de repartir entre el sistema impositiu general i els alumnes a nivell privat. Es cert que l'acumulacio de capital huma beneficia a la societat en el seu conjunt i genera creixement, per tant aquest es un argument perque almenys una part dels costos siguin assumits publicament.

5) Pero els estudiants, a nivell privat, ens beneficiem tambe de l'educacio universitaria en forma de salaris mes alts. Estudis empirics mostren que un any extra d'educacio repercuteix en un augment d'un 7-8 % en els salaris futurs. Aquest es l'argument, doncs, perque els estudiants assumeixin tambe parcialment els costos a nivell individual.

6) A diferencia de l'educacio general basica, que es obligatoria per tothom i on els alumnes no tenen llibertat d'eleccio, respecte l'educacio universitaria es pot argumentar que hi ha menys problemes d'informacio. Els estudiants poden accedir, avaluar i processar l'eleccio dels estudis i universitats. Pel canto de la oferta tres quarts del mateix, es important fomentar la diversitat, diferents universitats poden tenir diferents costos i cobrar per tant diferents preus.

7) Aixi doncs, aixi com hi ha arguments tecnics per la provisio publica de l'educacio general basica, no passa el mateix amb l'educacio universitaria. Com que hi ha menys problemes d'informacio, el mercat pot ser superior a l'hora d'assignar recursos, proveir demanda i oferta que no pas una planificacio centralitzada tal com es ara. Es per aixo que es important introduir mecanismes de mes competitivitat. Europa te en aquest sentit un deficit important, no es casualitat que els millors investigadors en tots els camps es trobin els Estats Units.

8) Un argument important i on hi ha un consens ampli es que la universitat hauria de ser gratuita pels estudiants almenys en el "moment d'us". Aixo es podria aconseguir mitjancant un sistema de prestecs-contigents organitzats per l'estat. Un prestec-contingent es un prestec que s'otorga als alumnes per poder pagar les matricules i el cost de la vida durant els estudis. Aquest prestec, un cop l'estudiant comenca a treballar, hauria de ser retornat amb interessos en funcio del salari que cobri en el futur. Hi hauria, es clar, excepcions i diferents matisos: si l'estudiant esta a l'atur o no cobra almenys un determinat salari se l'eximeix del pagament del prestec.

9) Altres mecanismes per promoure la igualtat d'oportunitats en l'acces a la universitat serien un disseny de subsidis, beques i descomptes per estudiants amb dificultats economiques i socials. A la vegada, l'estat podria atorgar un determinat nombre de descomptes per protegir determinades universitats en funcio de criteris regionals (Universitat de Vic), o reservar un determinat nombre de subsidis per protegir determinades carrers amb poca demanda (Historia de l'Art, etc.). Una altra intervencio publica important seria a l'hora de proveir el maxim d'informacio transparent i clara, sobretot cap els estudiants de les cpaes mes desafavorides.

10) Es cert que hi ha moltes mes "imperfeccions en els mercats de capital pels joves", que traduit vol dir que si vas a demanar un prestec a un banc privat i ets jove amb dificultats te'l donaran. A mes, demanar un prestec per estudirt una carrera, on hi ha molta mes incertesa, no es el mateix que demanar-lo per comprar una casa. Es per aixo que es necessaria la intervencio o organitzacio publica d'aquests "prestecs-contingents" i sistema de subsidis i descomptes.

11) Un exemple que penso que es molt clarivident: a l'igual que durant el nostre periode laboral pagarem contribucions a la Seguretat Social per despres durant la vellesa tenir dret a els pensions. Potser hauriem de pensar en que durant la nostra vida laboral haurem de fer tambe un altre tipus de contribucions, en aquest cas per retornar el prestec que vam obtenir per poder estudiar. Des d'aquest punt de vista, els prestecs-contingents i descomptes varis serien mes equitatius que no pas el financament regressiu actual.

12) Tots aquests arguments i diferents alternatives proposades han estat comencades a aplicar a nivell internaiconal amb exit relatiu. En molts paisos anglosaxons s'apliquen aquests sistemes de "prestecs-contingents" amb forca exit. A Australia, des que s'han aplicat, no s'ha apreciat una disminucio en l'acces a la universitat, ni tampoc controlant per la posicio social dels estudiants, sino tot el contrari. El partit laborista angles ha empres tambe reformes importantissimes en aquesta direccio a Anglaterra.

Per acabar, es evident que totes aquests arguments xiulen a les orelles i que politicament son encara forca inacceptables a Espanya i altres paisos. Pero els arguments exposats son tecnics, no pas ideologics, i la majoria em semblem raonables. Especialment el que apunta a un repartiment dels costos entre l'estat i els individus. Si la pressio a les universitats continua augmentat i els problemes de financament i qualitat s'agreugen mesures com les proposades s'hauran de comencar a estudiar. Un sistema alternatiu ben dissenyat, amb aquest sistema de prestecs-contingents, descomptes, beques i mes mecanismes de competivitat podria ser a la vegada mes eficient i mes equitatiu.

Comentaris

Lluís Saurí ha dit…
Felicitats, Francesc, pel teu escrit sobre el finançament universitari. Un tema interessantíssim, especialment pels que semblem abocats a passar encara força estona a la universitat. Puc dir-hi la meva?

Comparteixo plenament quasi tot el que dius. Només m'ha nsorgit alguns dubtes, entorn el punt 9. Tinc la sensació que aquest punt obre la porta a introduir elements ideològics en el disseny del finançament universitari, amb el risc de perdre en part el que guanyaríem amb la resta de mesures que proposes:

- Els préstecs-contingents redueixen quasi totalment l'espai per a beques i d'altres ajuts als estudiants. Aquests préstecs són justificables entenent l'estudiant universitari com a persona no depenent (probablement, respecte dels pares). Així, tots els joves estudiants són pobres en la mesura que no tenen font d'ingressos i cal diferir el pagament de l'ensenyament que consumeixen. Si mantenim el sistema de beques per a aquells en situació econòmica desafavorida, reintroduim en la concessió de recursos als estudiants la condició socioeconòmica familiar. Al meu entendre, o tots independents i amb préstec, o tots depenents i alguns amb beca. Les dues coses a la vegada no m'acaben de lligar.

- Protecció per raons d'equilibri territorial? No només és un perill per a la salut d'un mercat universitari competitiu, també és aval de discrecionalitat en l'assignació de recursos i redueix la mobilitat. A més, per a aquells ensenyaments que convenen aquí i allà, no veig perquè el mercat no hauria de ser-ne un bon indicador. Se m'acudeix la solidesa d'enginyeria agrònoma a Lleida. (La Universitat de Vic encara aguanta? Renoi...)

- Els estudis amb poca demanda per part del mercat de treball? A mi no se m'acudeixen massa raons tècniques per garantir-ne la continuïtat.

Ja et dic, el punt 9 és l'únic que no m'ha convençut. Apa, vaig a clapar que és tard i demà m'aixeco d'hora!
Cesc Amat ha dit…
Lluis,

Entenc per on vas. Pero una de les reticencies mes fortes que generen aquest tipu de propostes es la por que generin dificultats en l'acces a les universitats, especialment pels estudiants mes desafavorits. Per aixo mecanismes complementaris destinats a protegir la igualtat de oportunitats en l'acces son importants.

Millorar i fer transparent la informacio sobre aquest tipus de "prestecs-contingents" es una opcio. De fet els estudiants anglesos em deien que creuen que un dels problemes greus es que els alumnes no entenen prou be el funcionament d'aquest tipus de prestecs.

Pero recorda que aquests prestecs nomes son una de les diferents fonts d'ingressos amb les que els estudiants pagarien l'educacio universitaria. Es a dir, altres estudiants probablement pagarien part dels estudis amb el suport familiar. Per tant, em sembla que es atinat introduir mecanismes compensatoris pels que no disposin d'altres fonts d'ingressos.

A mes, aquest tipus de mecanismes compensatoris (descomptes o beques) poden ser totalment no restringits o parcialment restringits per protgir determinades carreres, universitats, etc. Amb un sistema d'adjudicacio de beques i descomptes totalment restringit es cert que tornariem a la planificacio centralitzada.

Per tant es pot entendre el grau d'intervencio mitjancant aquest sistema de beques/descomptes complementaris com un "continuum": des de totalment liberalitzats i no restringits fins a que siguin parcialment "linkats" a determinats estudiants, carreres o universitats.

Per cert, el Barr acaba de treure ara el llibre "Financing Higher Education, Lessons from the UK".
detritus ha dit…
Molt interessant. El punt fonamental, per mí, és el primer. Hi ha sens dubte la creença que el dret a l'educació englobava també el dret d'anar a la universitat. Res més lluny de la realitat que això. No es pot sostenir un sistema que genera centenars de llicenciats en titulacions sense demanda laboral.
Però hi ha un obstacle que s'ha de tenir en consideració: el sistema universitari com a grup de pressió. Fixa't que les universitats fan
A més, les decisions polítiques en aquests temes s'han pres sempre amb objectius polítics. Sinó, com és que hi ha tantes universitat a Catalunya?