Leonard Cohen



Altre cop la intuició, les bones intuicions. De Leonard Cohen només en sabia dues coses. Només l'havia escoltat a la pel.lícula "Exótica" del canadenc Atom Egoyan cantant la cançó "everybody knows" . Tot sigui dit, "Exótica" és una pel.lícula esplèndida, infinitament suggerent, que em va deixar perplex, i això que ja fa molt que la vaig veure. Tinc fixada a la memòria l'escena en que la col.legiala balla morbosament "everybody knows" de Leonard Cohen...

A can Robafaves o a l'Fnac me n'havia mirat algun disc, però no m'havia decidit encara a comprar-ne cap. Em faltava alguna altra coincidència. I feliçment va arribar, encara que amb cera confusió: l'altre dia en JS va dir que per anar-se'n a dormir agafava el discman i escoltava cançons del Leonard Cohen. M'ho vaig apuntar, però m'ho vaig apuntar malament, perquè al cap d'uns dies no recordava si anava a dormir escoltant el Tom Waits o el Cohen. Em va dir que em faria una còpia i me'l portaria quan ens tornéssim a veure.

Així que tenia una intuició i mitja a favor del Leonard Cohen, potser ja n'hi havia prou. De manera que vaig decidir-me a comprar el "Dear Heather", el seu últim disc, que sona mentre escric aquestes quatre ratlles. Un disc boníssim. El saxo de la cançó "Undertow" és pura poesia. I en JS, potser estava tot calculat, se'n va oblidar de portar la còpia l'altre dia a "El Dinar", era el Cohen, no era el Waits, i era el mateix disc.

Comentaris

Judith ha dit…
Jo també tinc aquest disc i m'encanta. A mesura que el vas escoltant et va atrapant més i més... m'encanta en leonard cohen. Aquesta cançó que dius d'Exotica (gran pel·lícula, visca Atom Egoyam!) forma part del seu disc més imprescindible, "I'm your man". Si no el tens, et recomano que el busquis ja. Hi ha cançons com First we take manhattan o Take this waltz, clàssics inqüestionables. Per cert, que fa un temps vaig pensajr una ressenya del nou disc d'en Leonard Cohen al blog. La pots llegir aquí: http://espaiisidor.blogspot.com/2004/10/all-que-tothom-sapeverybody-knows.html
Joan Safont ha dit…
Tot i la meva participació en les coincidències que asseyales no puc resistir-me a elogiar Leonard Cohen. Com diu la Judith les cançons de I'm your man són clàssics imprescindibles (Take this waltz està basada en un poema de Lorca). Bé tot ell és imprescindible, una veu càlida i suggerent en la profunditat, una poesia en les lletres i una música que t'atrapa. Ara el que he de veure és Exotica, que ja n'he sentit a parlar però mai no l'he vista.
Ramon B. ha dit…
Us he de dir que m'apunto als elogis d'aquest disc (a vegades em fa vergonya dir que m'agrada en Cohen, especialment quan se'n fotia en Buenafuente o en Soler, no ho recordo... bo i que aquest darrer treball el trobo molt millor que l'anterior). Em sembla que el post de la Judith que ella cita em va decidir del tot a no esperar els Reis per comprar-me'l. Com tu, també flipo amb "Undertow" ('There were signs in the sky / But I did not know'). Per Nadal vaig dutxar-me sentint unes veus a "Morning glory" que semblaven els àngels anunciant-me alguna bona nova. O ho eren? També m'agrada especialment "Nightindale", "The faith" ('O love, aren't you tired yet?') i la versió de "Tenessee Waltz" ('This darkness she's left in my heart').
Només una crítica: les il·lustracions no són lo seu...
Joan Antoni ha dit…
Caram si que dóna el famós dinar. I això que jo no hi era (inconvenients de no ser del rotllo blog).
A mi també m'agrada en Cohen i sobretot una vella cançó: Susanna, adaptada per en J.M. Andreu i cantada per en Toti Soler (tranquil Bassas que a mi no em fa vergonya dir que m'agrada en Toti Soler, avantatges de l'edat!.
Ramon B. ha dit…
Osti, ara ja veig que sóc un carrossa... Tinc una antologia dels poemes de Josep Mª Andreu (la vaig comprar aquest estiu), la versió d'en Toti Soler de "Suzzanne" (la vaig comprar fa poques setmanes en un recopilatori sobre la 'cançó' que per mi que es treien de sobre) i també tinc la versió d'en Serrat, del recital que va fer versionant temes també dels inicis de la 'cançó' (ja fa uns quants anys).
Eloi ha dit…
Així que tenim uns fans de Toti Soler. Doncs en aquest cas us recomano moltíssim un disc que va treure farà cosa de set anys amb la poderosa cantant Ester Formosa. Diria que el títol es deia com l'espectacle poèticomusical -"M'aclame a tu"- que van emprendre amb poemes catalans de Papasseit a Montllor.
Bon profit -pel dinar i pels discos, tant d'en Cohen com d'en Soler.
Cesc Amat ha dit…
Caram, quantes recomanacions, que be, me les apunto !