Paniker , les contradiccions i el futur

Ahir vaig veure una entrevista de la Terribes a en Salvador Paniker. Em van agradar un parell de les coses que va dir. La primera, que tota veritat profunda pot tenir també la seva contrària o antítesi que sigui també una altra veritat profunda. És a dir, que sovint, ni blanc ni negre, raons i culpes repartides. I així, contradiccions, matisos i complexitats a raig.

I ara que escric això em ve al cap una frase potser excessivament provocadora que apareix a Elizabeth Costello: "la coherència és el consòl de les ànimes senzilles". En Paniker deia que al cap de cinc minuts d'haver dit una cosa ja tenia ganes de dir la contrària. O aquí el Keynes, també, que diuen que quan era assessor del Banc d'Anglaterra sempre se sentien cinc opinions diferents dels quatre assessors que tenia el Banc (dues eren del Keynes).

Bé, l'altra cosa que em va interessar d'en Paniker va ser quan deia que el futur serà complicat, ple de incerteses i misèries. Això ja ho he sentit a dir a vària gent, al Vattimo, al John Gray o a l'Estapé per exemple. Si ho diu gent tan espavilada alguna raó deuen tenir. La pobresa o el terrorisme islamista ens donaran molta feina. M'interessa, sobretot, perquè la primera idea és pensar que el futur serà o ha de ser millor quasi per definició que el present. Ja ens agradaria, però quina enganyifa més tremenda. Com diu el John Gray: no portarem el cel a la terra.

En tot cas, el que em va agradar, però, va ser els remeis que proposava per estar preparats de cara al futur: una barreja d'esforç i espontanietat, o, potser, modèstia i pluralisme, com diu en John Gray. Llàstima, però, que al final de l'entrevista la Terribes no li preguntés a en Paniker per la relació amb el seu germà, en Raimon Paniker. La resposta postmoderna també podria haver estat divertida...

Comentaris