Desigualtats econòmiques i socials / Oportunitats, polítiques socials i Plató I

M'agradaria recollir aquí unes notes que vaig apuntar de la conferència de Gosta Esping-Andersen a la London School of Economics sobre "El nou Estat del Benestar. Noves Desigualtats Econòmiques i Socials".

Gosta Esping-Andersen és catedràtic de sociologia i ciències polítiques ara mateix a la Universitat Pompeu Fabra i que abans ha ensenyat a Copenhaguen, Harvard o la Fundació Juan March a Madrid. Se'l consiera un dels màxims especialistes en la formulació de l'Estat del Benestar, ha estat conseller de la Unió Europea a la Cimera de Lisboa i de diferents governs i institucions internacionals. És danès.

Hi ha diferents maneres d'analitzar les desigualtats. Per començar es pot fer la distinció entre desigualtats salarials dins un mateix país (within countries) i desigualtats entre diferents països (across countries). I de fet, les desigualtats realment preocupants, que marquen la diferència, són les segones, les desigualtats creixents entre diferents països. És a dir, que el que et marca de veritat és si ets nascut a Gran Bretanya o a l'Àfrica, i no tant si ets un treballador o un business man a Gran Bretanya.

Però Esping Andersen es va centrar en l'increment de les desigualtats dins un mateix país, dins Gran Bretanya per exemple. Aquest és un fenòmen que també han estudiat recentment economistes com Paul Krugman o Tony Atkinson. Bàsicament es refereixen a les desigualtats salarials creixents, la polarització d'ingressos, sobretot a causa del canvi tecnològic esbiaixat a favor d'aquells amb més formació, més capital humà, però més difícil d'assimilar pels de menor qualificació.

La desigualtat dins un país es pot mesurar amb l'Índex de Gini. Esping-Andersen va començar indicant que l'augment de la desigualtat no és només un fenòmen anglosaxó sinó que s'ha extès a diferents països durant els anys 90's. Ara bé, aquest increment de la desigualtat afecta de forma distinta els països segons quin sigui el nivell de progressivitat en la imposició, les ajudes després d'impostos etc. En aquest sentit, l'increment de les desigualtats si agafem com a element de comparació els ingressos després d'impostos i ajudes s'ha notat molt més a Gren Bretanya i als Estats Units que a Suècia o Dinamarca per exemple.

Quin és el motiu de l'increment de les desigualtats salarials en les nostres societats ? La resposta que Gosta Esping-Andersen i altres estudiosos ens donen es el 'premium to skills', és a dir el canvi tecnològic i la societat de la informació que premien la gent o els treballadors amb més capital humà i formació. I què vol exactament 'capital humà' ? Doncs sobretot les habilitats cognitives: les capacitats de processar informació i produir-ne de nova. Això és el que premien els mercats amb salaris més alts.

Aquet increment de les desigualtats salarials pot anar acompanyat, a més, de canvis demogràfics importants: la selecció matrimonial per exemple. Estudis empírics mostren que hi ha una tendència a 'casar-se entre rics'. Així es contribueix encara més a aquesta polarització, per un costat 'parelles fortes', tots dos membres amb molt capital humà i tots dos treballant, i per altra part 'parelles febles' amb poca formació i que potser no treballen cap dels dos. En aquest sentit és molt important l'estructura familiar de les llars, i òbviament les persones més vulnerables són les 'single mothers'.

Arribats fina aquí convé preguntar-se, fins a quin punt són preocupants aquestes desigualtats i polarització dels ingressos en les nostres societats ? Esping-Andersen argumenta que són preocupants si aquestes desigualtats afecten les oportunitats al llarg del cicle vital dels individus. Si el fet d'haver nascut en una família pobra et marca tota la vida, si el fet de ser fill d'una mare soltera, o d'una d'aquestes 'parelles febles' afecta les teves possibilitats i oportunitats al llarg del cicle vital. I al contrari, si malgrat la polarització dels ingressos, hi ha una elevada mobilitat social, el problema no serà tant greu.

Per tant, el que convé estudiar és la desigualtats des d'un punt de vista dinàmic, si existeix o no mobilitat social, no només les desigualtats estàtiques en un moment determinat en el temps. A més, l'Índex de Gini pot ser enganyós perquè adjudica la mateixa ponderació a una dona de 45 anys sense feina i amb pocs ingressos que a un estudiant amb pocs ingressos (potser perquè està estudiant i no té ingressos en aquell moment, però que en un futur probablement en tidnrà). Per mesurar la mobilitat, doncs, és convenient analitzar quin és el grau de persistència dels salaris baixos, o quin és el grau de persistència de mancança d'ingressos de les llars amb nens. Com més alta sigui aquesta persistència, menys possibilitats de mobilitat social i més possibilitat de quedar-se enganxat en les 'trampes de pobresa', per tant menys oportunitats al llarg del cicle vital.

Des d'aquest punt de vista, i aquesta és la conclusió prinipal, és fonamental atacar les causes de la pobresa infantil si aquestes signifiquen un llast per les oportunitats vitals dels infants, més encara quan les habilitats cognitives de que parlàvem i que premin els mercats s'adquireixen de forma primordial en els primers estadis educatius.

Resumint, doncs, quins han de ser doncs els reptes des del punt de vista de les polítiques públiques ? Des del punt de vista de l'equitat igualar les oportunitats dels individus al llarg del cicle vital. Mentre que tinguent en compte l'eficiència cal incrementar la productivitat. Però és que resulta que amb oportunitats desiguals també hi haurà productivtats desiguals i per tant menys productivitat social, per tant els dos objectius, eficiència i equitat, van íntimament agafats de la mà.

I així doncs, quines són les solucions ? Augmentar els impostos i la redistribució, o bé fer una reforma educativa ? Aquestes són les respostes socialdemòcrates tradicionals. Esping-Andersen, però, planteja solucions o condicions 'suficients' que seran més efectives. Bàsicament dues: 1. El paper de la dona en l'economia i 2.Invertir en els nens. D'aquestes dues solucions en parlaré en el proper 'post'.

Comentaris

Anònim ha dit…
Enhorabona pel bloc.