Visca els USA !


Hauria d'anar cap a la biblioteca de la LSE a fer una mica de feina, pero m'he quedat enganxat, una vegada mes, llegint diferent reaccions al resultat de les eleccions americanes. En Salvador Sostres, ja em perdorareu que citi aquest analfabet, esta exultant el cabron, diu que la trompa de l'elefant republica ha donat pel cul a tots els progressites. En Walter Laquer diu que en Kerry era un pijo i que la intel.lectualitat democrata anava fent critiques a Bush al New Yorker entremig d'anuncis de vacances a Suissa i rellotges Rolex.

En Lluis Foix esta pansit pobre i no sap que dir, a part de la obvietat que no "son tiempos para la lirica". L'Arcadi Espasa es caga al seu blog amb els futurolegs que preveien una victoria de Kerry amb alta participacio i juga al seu joc de sempre: buscar les pessigolles en la "hipocresia de l'esquerra". Be, suposo que analisis mes pausades i serenes apareixeran mes endavant. A veure si dema, o d'aqui un parell de dies, baixa del cel a la terra en Jose Luis Cebrian amb un dels seus habituals articles de les grans ocasions a El Pais analitzant la derrota democrata.

Pero el que voldria destacar es l'article que m'he trobat de la puta de la Pilar Rahola, l'emfasis no es meu sino d'en JS que li te un apreci especial. Puta o no, s'ha de ser valent per escriure l'article que escriu avui, encara que tambe s'aprofiti de la oportunitat. En tot cas, a mi cada vegada m'agrada mes la Rahola, encara que sovint no hi estigui massa d'acord, una mica com amb en Jon Gray. M'agrada que em provoquin i que em fagin trontollar els fonaments.

En tot cas, avui estic forca d'acord amb el que diu ella. I es que som pro-democrates i anti l'actual administracio nordamericana neoconservadora, pero no crec que sigui una bona cosa caure en l'antiamericanisme. Els USA son un pais amb moltissimes coses estupendes del qual els europeus podriem aprendre. Com va dir-me l'Albert Carreras, els millors investigadors en totes les materies son avui als USA, i qui no ho volgui reconeixer que se'n vagi a l'hort.

Un ultim matis, pero, perque no caure en l'anti-americanisme ha de ser perfectament compatible amb el pro-europeisme. Europa s'ha de convertir en l'abenderada del multilateralisme, la cooperacio internacional i les relacions amb el mon arab, independentment de la deriva conservadora dels USA. I aqui si que no estic gens d'acord amb la Rahola: no tot a Europa son miseries, ni de bon tros, o no es el proces d'integracio europeu una aventura politica sense precedents ? De les miseries d'Auswich pot estar naixent un proces d'enorme valor.


Be, aqui va un fragment de l'article de la Rahola:

(de l'Avui, 4 novembre 2004).

  • L'antiamericanisme es basa fonamentalment en llocs comuns, en un lamentable reduccionisme de la realitat ianqui i en una sobrevaloració de la realitat europeu, barrejat amb un hipercriticisme cap a ells i una absoluta manca de sentit autocrític.

  • D'una banda, tenim un enorme complex de superioritat. Veiem els americans com una colla d'analfabets, ingenus, ignorants i vulgars. Fins i tot quan ens alimentem de les idees avançades que sorgeixen del país del mal, les digerim, les assumim i les desproveïm de tot caràcter nord-americà.
  • Europa és, en molts aspectes, una vergonya en ella mateixa, i la seva culpa en la majoria de conflictes del món és tan profunda i, alhora, tan callada, que passem per ser les germanetes de la caritat. Hem inventat el colonialisme, l'estalinisme, el nazisme, hem viscut a cavall de dues guerres mundials i els nostres països han passat per períodes llargs de dictadures. Mentrestant, Estats Units ens ha salvat d'unes quantes misèries.

Comentaris

aina ha dit…
Perdona que "fugi d'estudi" i no sigui un comentari ben bé sobre el teu post, però m'ha agradat el detall "vaig cap a la biblioteca de la LSE", així com "farem una Catalan Society" o "l'altre dia estàvem veient l'especial de la BBC"....

Com un peix a l'aigua, per la Great Britain, no? ;-) Vinga, va, reconeix que et va el rollo! :-P
Cesc Amat ha dit…
Ei aina,

Si, a poc a poc... encarq em costa de vegades, pero, eh! Amb aquest temps i aquest menjar miserable!