Homi K. Bhabha

nom

Vinc de la Miliband Lecture on 'Global Visions' que ha fet el filosof Homi K. Bhabha , catedratic de literatura anglesa a Harvard, expert en pot-colonialisme, estetica i questions relacionades amb la globalitzacio. El seu curriculum diu tambe que es influenciat per teorics post-estructuralistes com Derrida, Lacan i Foucault. I com a consequencia logica, ha estat una de les conferencies mes obscures que he escoltat mai (d'aquelles que el public va desfilant dissimuladament).

El 'chairman' de la conferencia era el catedratic de ciencia politica de la LSE David Held. Held es un dels teorics mes importants de la globalitzacio. Treballa conjuntament amb la Mary Kaldor en el 'Centre de Governanca Global' i es un dels promotors de la dita 'socialdemocracia global'. ("Globalizacion/Anti-Globalitzacion" a editorial Paidos).

El cas es que he entes mes aviat poca cosa del torrent d'idees que ha deixat anar Homi Bhabha. Mes aviat m'he deixat seduir per la seva musica. Intentare resumir, pero, algunes dels seus pensaments. Homi Bhabha defineix el moment actual de globalitzacio com una 'temporalitat', un proces d'incubacio.

Homi Bhabha, si l'he entes be, ha intentat posar de manifest algunes de les dificultats filosofiques d'aquests teorics de la 'socialdemocracia global' com Mary Kaldor, David Held o Ulrich Beck (el de la' societat del risc'). Ha analitzat, per exemple, la dificultat de mesurar i interpretar allo 'global'. I el fet que aquests autors es puguin deixar dur mes aviat per la seva propia metafora alhora d'interpretar el proces de globalitzacio.

Ha insinuat, citant Edward Said, que el mes important des d'un punta de vista intel.lectual es 'com i de quina manera es posen les parts una darrera l'altre ? ' i 'que es conecta amb que i per que ? '. En aquest sentit ha parlat de les identitats i les dinamiques d'interdependencia. De la importancia del reconeixement de 'l'alteritat' i de la voluntat d'erradicar la marginacio i les injusticies com a missatge central d'aquests teorics cosmopolites de la 'socialdemocracia global' com Held i Ulrich Beck.

Quan escoltava i entenia molt poc de totes aquestes reflexions em venien al cap altra vegada la idea d'Europa, com a proces d'interdependencia, com a proces politic, com a proces de reconeixement de 'l'alteritat', com a proces de pau. Tambe recordava aquella afirmacio segons la qual Europa va morir a Auswichtz i el contra-argument que d'aquelles cendres poden estar naixent unes institucions i unes dinamiques que representen unes possibilitats de transformacio sense precedents.

Homi Bhabha ha acabat amb dues reflexions interessantissimes arrel del conflicte d'Israel i Palestina. La primera d'elles, que si entenguessim la barbarie i les injusticies dels dos costats com un tot, no pensant nomes en una d'elles, potser llavors seriem capacos d'entendre la magnitud dels esforcos i les complexitats necessaries per tal d'arribar a la pau.

I, en segon lloc, que es curios i alhora terrible constatar com la guerra o la barbarie pot ser capac de crear, despres, vincles i interdependencies molt mes forts que no pas la pau o la hospitalitat. Tan de bo aquest sigui el cas de la convivencia dels estats palestins i israelia en un futur. I aqui altra vegada Europa, quan van ser les dues guerres mundials ? no fa molt de fet...


Comentaris