"Mon cor estima un arbre"

He obert l'Avui, fer-li una ullada de tant en tant no esta mal, i he trobat aquest article d'en Gabriel Janer Manila sobre Costa i Llobera, que se veu que fa cent-cinquanta anys del seu naixament...


"Costa i Llobera fou un dels grans poetes de l'Europa de les darreries del segle XIX i de començaments del XX, quan el Romanticisme desapareixia rere l'horitzó. I això cal dir-ho amb energia. Un dels grans poetes catalans que afaiçonaren la llengua poètica moderna. Llavors cal preguntar-se: per què Costa és un clàssic? La capacitat de la seva obra de tornar a respirar en cada lectura, de treure tanys novells cada vegada que s'hi acosta un lector, és el que defineix la seva modernitat i, alhora, la condició de clàssic. Més enllà dels valors estètics permanents i immutables, la capacitat del poeta de provocar el diàleg amb els lectors és el que defineix la seva contemporaneïtat.

En el paisatge agrest de Formentor, el poeta ens diu: "Mon cor estima un arbre". I l'arbre es converteix en ideal de vida. Costa s'arrisca a interpretar la naturalesa des de la moral. I explica a l'ànima la victòria del pi de ribera que revincla per les roques sa poderosa arrel, que lluita amb les ventades i no s'alimenta del llim de la terra. Costa reactualitza un vell mite romàntic: l'exemplaritat de la natura, sobre la qual el poeta projecta la seva inquietud. Al faldar de la muntanya, vora el mar, el poeta ha descobert l'harmonia del món, la concordança de les coses creades, la immutabilitat de l'ordre que regeix la natura. I sap que aquella harmonia és un llenguatge que només migcomprèn, com quan era un infant percebia sense comprendre'n els significats la dolcesa de les cançons de bres. El pi de Formentor esdevindrà un programa espiritual i un model. Durant la nit obscura, el poeta construeix un espai de creativitat. Un espai poètic que li permet acostar-se a la vida. Però s'hi acosta des de la ficció que creen les paraules, submergit en una disposició d'inquietud, d'expectació o de desfici. I com el pi, el poeta lluita amb la tempesta, les ales esteses, com l'au dels temporals. "

Fragment de l'article de l'Avui, 25 Octubre 2004.


Comentaris