John Gray

Ahir a la tarda vaig anar a la presentacio del darrer llibre de John Gray: "Heresies. Against Progress and other illusions". Nomes pel titol tan provocador ja valia la pena, pero es que a mes, aqui a Gran Bretanya a John Gray el presenten com un dels filosofs vius mes importants. Es professor d'historia de les idees i tambe un ex supporter de la dreta anglesa que ara s'ha reconvertit en una mena de critic i esceptic davant de quasibe tot. Un pensador bastant singular.

Al castella/catala te uns quants llibres traduits; entre ells "El liberalismo. Falso Amanecer" o "Al-Qaeda i que significa ser modern". Aquest ultim, primet i molt interessant, el vaig llegir ara a l'estiu, i basicament ve a afirmar que el fenomen d'Al-Qaeda no es fenomen pre-modern o "medieval" sino purament modern.

Tant a "Al-Qaeda i que significa ser modern" com a aquest ultim que acaba de treure, "Heresies. Against Progress and other illusions", dona voltes a un conjunt d'idees interessants. Amb alguns punts em sembla que no hi estic massa d'acord, pero tota la seva musica m'es bastant atractiva. Basicament ataca la idea que mitjancant la etica i la politica podem portar "el cel a la terra", o construir al paradis, o salvar-nos.

Segons ell, la naturalesa de la persona humana, les seves contradiccions i els seus dimonis, son recurrents, ciclics, sempre tornen i sempre tornaran. Com a maxim podem aspirar, mitjancant la politica o la etica, a anar copejant aquestes contradiccions i dificultats, amb passos endavant i passos enrera, pero mai de forma acumulativa. La politica no ens portara a un estadi superior de benestar; els drames, els genocidis, les guerres sempre tornaran, perque aquestes son les nostres miseries permanents.

Per rebastir els seus arguments explica que el s.XX ha estat el segle de les grans il.lusions, dels grans projectes d'afany de justicia, i que ha donat com a resultat ? un dels periodes mes virulents i sagnants de la historia, amb mes genocidis, bombes atomiques etc. Per aixo ataca els "moderns", els que partin de la Il.lustracio pensen que mitjancant la rao i la ciencia portarem el "paradis a la terra", que sera possible la salvacio. Aixi, els grans projectes ideologics del s.XX vindrien a ser il.lusions ingenues, com una militancia religiosa: l'humanisme militant com a neo-cristia.

Es interessant perque ataca Bush i els neoconservadors americans en el mateix sentit; perque ells tenen la visio i l'afany de construir un mon segur pels EUA, un "Pan American New Century", una democracia i un sistema global etc... es a dir que son uns reaccionaris ofensius i perillosos. I el mateix pels fukuyamas que s'atreveixen a predir el final de la historia... quin final de la historia ? democracia i capitalisme com a salvacio ? Res de res, diu Gray, els drames, les contradiccions, els genocidis tornaran.

Ja ho veieu, John Gray es mes aviat un esceptic i critic davant d'aquells "naives que pensen que es possible aconseguir acumulativament un estadi de pau i justicia eterna" (amb la rao i la ciencia), i afirma que els projectes de justicia sovint han acabat amb grans injusticies. Diu que no es considera un postmodern. Que creu que poden existir valors universals i "valor" en la vida, pero que aquest afany de donar sentit i justicia a la vida pot ser, a vegades, molt contraproduent. Entronca molt, es clar, amb el liberalisme angles, amb Isahia Berlin per exemple, i els seus dos conceptes de llibertat: la llibertat positiva i la llibertat negativa.

No ho se, penso que amb lo del s.XX te bastanta rao. I de fet, encara que em consideri progressista, la musica o maneres de copejar el temporal que Gray proposa em son molt suggerents: modestia i pluralisme com a receptes per fer front a les tensions i contradiccions permanents de la naturalesa humana. Pero, tot i aixo, el s.XX potser si que ha estat el segle mes devastador i de mes il.lusions de la historia... pero no pot haver estat, al mateix temps, el millor segle de la historia ? El segle amb mes expansio de drets i llibertats, d'escolaritzacio, d'expansio de la salut publica en molts paisos etc, etc. ?

No us espanteu, malgrat el llibre d'en John Gray em sembla que seguire sent progressita; la meva herencia, prejudicis i il.lusions son massa forts... pero potser mes consicent de les contradiccions, les dificultats i les febleses. Perque un petit avanc en la justicia, encara que sigui fragil i inestable si que el podem aconsoeguir. I al cap i a la fi... ser tan conscients de les febleses i tensions ens pot portar a la paralisis absoluta.


Comentaris