"Ae Fond Kiss" de Ken Loach

Dissabte a la nit. Vaig a veure la ultima d'en Ken Loach a l'Odeon Covent Garden (un dels cines del centre de londres on fan pelis europees). Arribo tard i la sala ja esta quasi plena del tot; sembla que el cine social, almenys l'angles, o almenys en Ken Loach, encara funciona. Abans de comencar passen el trailer de "The Corporation", que pel que sembla es de la corda Michael Moore pero en aquest cas, diem-ho pel boc gros, en plan anti-globalitzacio i anti-gransempreses. Potser s'haura d'anar a veure tambe.
Comenca en Ken Loach. La pel.licula va sobre un jove pakistani i una guapissima anglesa mestra de musica que s'enamoren i tots els conflictes que aixo genera al seu entorn. La peli s'ubica a Glasgow, encara que podria ser qualsevol altre ciutat treballadora anglesa. M'agrada en Ken Loach. A part de la mitica "Tierra y Libertad", que vam veure al Foment amb en Joan, he vist i m'han agradat la majoria de les seves pel.licules. Potser una de les ultimes, "La Brigada", era molt caricaturesca i poc interessant, pero "Sweet Sixteen" es una de les pelis mes dures i commovedores que he vist els ultims anys.
Pero tornem a "Ae Fond Kiss". No en se gaire de cinema i tinc molt mala memoria per actors i directors, pero em sembla que no es la millor pel.licula sobre la immigracio a Gran Bretanya. En recordo una de molt mes aspre i punyent, que no se si es deia "La mala vida" o algu aixi. Pero la d'en Loach no esta gens malament. Es un Loach potser una mica diferent de les ultimes pel.licules... mes espontani, mes carinyos, mes sexual i menys doctrinari.
I es que la pel.licula funciona de meravella fins que surt un capella en plan "legionario de cristo", que diu en Safont, pura caricatura de l'esglesia rancia bla, bla, bla. Aqui em sembla que es passa una mica i li surt la seva vena mes ortodoxa. Mes encara quan aixo ve despres d'un fantastic i revolucionari cunnilinguis, en Loach es revolucionari fins i tot amb el sexe... En tot cas, una pel.licula interessant, simpatica i compromesa amb la realitat.



Comentaris