Una injecció

Ahir vam veure la pel.licula Diario de Moticicleta, basada en el viatge iniciatic d'un jove Ernesto Guevara amb un company seu per tot sudamerica.

Em va agradar, i fins i tot dire que en alguns moments em va emocionar, encara que es tambe tramposa i busca l'afectacio sentimental.... aixi que en tot cas vam caure a la trampa. Pero suposo que es inevitable tractant-se d'una pel.licula sobre el Che. Per exemple l'escena en que creua nedant l'Amazona, per no separar els "sans" dels "malalts".

O quan es topen amb uns treballadors de les mines... i els treballadors pregunten als aventurers: i vosaltres perque viatjeu ? I ells contesten, "viatjem per viatjar"... i els treballadors de les mines, que son "comunistes" i recorden l'epoca blava de Picasso, els responen: "ah, doncs que Deu beneixi els seus viatges".

Ara be, la pel.licula esta ben feta, es divertida sobretot cap al principi... i mostra aquest "superhomedeu" que va descobrint les miseries i les injusticies, sobretot dels indigenes sudamericans, i com a traves d'aquesta experiencia es forja el "superhomerevolucionari".

La pel.licula no deixa d'estar plena de "lugares comunes" de l'idealisme romantic: la honestedat, les classes, los gringos, les injusticies.... Pero em va ser una injeccio, perque malgrat totes els contradiccions, malgrat totes les complexitats, malgrat tots els equivocs, malgrat totes les dificultats, malgrat que mes val estarlviar-se els "superhomes"... estar al costat dels que pateixien, dels mes desafavorits, continua sent possible i necessari, es clar.

Una mica com un concert d'en Llach, una injeccio d'ideals,... que hi haig d'anar una vegada l'any per no despistar-me.

Comentaris