Reflexió sobre Europa i el terrorisme global

Per començar a donar cos a aquest weblog, afegeixo aquí sota unes notes que vaig escriure el 29 de març, ara ja fa uns quants dies, quan encara estàvem commocionats pels atemptats de Madrid. Algunes coses han canviat des de llavors, però penso que moltes de les coses que escrivia continuen sent vàlides...

-------------------------------

"L’historiador britànic Timothy Garton Ash assenyalava que la tragèdia del passat 11 de març a Madrid significa que els europeus tenim ja el nostre propi 11 de setembre. Europa va mostrar la seva solidaritat incondicional amb els Estats Units després dels atemptats a Nova York. Ara bé,la resposta que Europa ha de donar avui al terrorisme global ha de ser diferenciada a la que fins ara ha estat una estratègia unilateral i deficient dels Estats Units.

I això no vol dir que aquesta resposta europea hagi de beure de les aigües de l’anti-americanisme per se; però sí que en tot cas s’ha d’oposar a la voluntat de l’actual govern nordamericà d’imposar un ordre mundial basat en la seva incontestable superioritat militar i en funció únicament dels seus interessos.

Tant Europa com les Nacions Unides es troben davant una paradoxa: han de saber trobar l’equilibri entre convertir-se en un instrument més al servei de l’estratègia unilateral nordamericana o, ben al contrari, erigir-se en els protagonistes d’una nova estratègia multilateral que no serà efectiva, però, sense la col.laboració amb els propis Estats Units.

El terrorisme totalitari d’Al-Qaeda és un terrorisme nihilista que atempta contra les democràcies occidentals. Tanmateix no s’hauria de caure en el parany de catalogar-lo com a “terrorisme islàmic” sinó, en tot cas, com un terrorisme encegat per una determinada interpretació fonamentalista de la religió. Per combatre aquest terrorisme és condició indispensable la cooperació internacional.

La lluita eficient contra el terrorisme no passa per la doctrina de “guerres preventives”, tot trencant amb la legalitat internacional, i amb la conseqüent ocupació i desestabilització de l’Irak, fonamentada en l’engany de la suposada presència d’armes de destrucció massiva. Just a l’inversa, és imprescindible avui l’enfortiment de la legalitat i les institucions internacionals.

Per això, Europa ha de fer un esforç per recuperar un paper protagonista en l’escena internacional. En el curt termini és urgent que resolgui la seva paradoxal relació amb els Estats Units. Això tenint en compte que actualment és molt difícil, per no dir impossible, entendre’s amb l’administració Bush dominada pels “falcons” neoconservadors. Encara que no per això hem d’oblidar que l’estabilització mundial necessitarà més tard o més d’hora dels Estats Units.

També és necessari que Europa redefineixi una política de defensa i de seguretat comuna. Europa s’ha de convertir en una potència de pau, i per aconseguir-ho, malgrat l’aparent contradicció, cal que es doti d’una força militar d’intervenció. Un exèrcit reduït, modern, però amb capacitat d’intervenció ràpida que d’alguna manera fos la contraposició a l’hegemonia militar dels Estats Units. Europa és una potència econòmica quasi equiparable als Estats Units que ha d’assumir, per tant, responsabilitats similars en matèria de seguretat al món.

Finalment, Europa pot jugar un paper fonamental per contribuir a l’estabilitat mundial si dona resposta a dues necessitats clau. En primer lloc, iniciar un diàleg i un exercici de comprensió i cooperació amb el món àrab, començant amb les mateixes comunitats musulmanes residents a Europa. I en segon lloc, Europa podria assenyalar un camí diferent al de la globalització neoliberal nordamericana. Així com després de la segona guera mundial Europa va saber desenvolupar un “capitalisme social” i els estats del benestar, Europa podria convertir-se avui en l’abanderada d’un procés d’integració econòmic mundial més just."

Escrit el 29 de març de 2004

Comentaris