Novel.les d'estiu

Aquest estiu no he llegit gaire, però he enganxat dues bones novel.les. La primera d’elles la excel.lent Elizabeth Costello de J.M. Coetze. Com va dir mon pare, Elizebeth Costello és una reflexió sobre els límits de la raó humana. Té alguns capítols antològics, com quan la vella i maniàtica Elizabeth explica les seves discussions amb la seva germana, una missionera a l’Àfrica. O els perturbadors capítols sobre el mal; quan la Elizabeth es baralla amb un altre escriptor per haver explicat aquest amb massa detalls la barbàrie nazi i potser així haver-se’n fet còmplice, les contradiccions que representa quan es troben cara a cara. També hi ha els polèmics capítols sobre els animals, que és quan Coetze s’acaba plantant i deixa anar que hi ha moments en els que no es pot seguir discutint amb els racionalistes. Encara no entenc que el Mario Vargas Llosa s’agafés tan al peu de la lletra la novel.la i la critiqués ("Cuidado con Elizabeth Costello") només argumentant sobre els animals. La novel.la és molt més que això, és pura filosofia literària. Encara tinc pendent "L’Edat de ferro" del mateix autor.

La segona és Olympia a Mitjanit del Baltasar Porcel. És una caricatura, a vegades molt barroca, de la burgesia mallorquina més petita, tancada i endogàmica. Quan llegia els primers capítols em venien al cap aquells carrerons estrets del voltant de la Seu de Palma, amb aquells casalots un al costat de l’altre, una mica com el barri de la Ribera de Barcelona. La novel.la, sobretot al principi, és una explosió de llenguatge. En Porcel retrata, amb ironia, com aquesta burgesia viciada queda desfassada amb la modernitat, els nous hotels, el turisme i els nous rics. La segona part, quan arriba "Olympia" a sacsejar-ho tot, és com un volcà en erupció, amb molta follamenta també, però amb algunes historietes molt divertides. Potser en Porcel sigui de la CIA, escrigui pestes del Tripartit a La Vanguardia, o fos el "mediterranista nacional de Catalunya", però, malgrat tot, és un bon escriptor.

Comentaris